cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 21°
20°

El GOB presenta un recurs contra el megaparc fotovoltaic a Selva

210241

El GOB ha presentat un recurs de reposició contra l’acord del Consell de Govern de 16 de gener de 2023 pel qual es declara projecte industrial d’interès estratègic el parc fotovoltaic Fenix Energy, als municipis d’Inca i Selva.

«Els projectes industrials estratègics entren l'excepcionalitat dels usos industrials (energètics) al sòl rústic, sense la planificació territorial necessària per a qualsevol implantació d'infrastructures energètiques i sense atendre els impactes sobre la planificació de la política agrària, i de paisatge», han denunciat.

A més, apunten que en la tramitació «s'ha obviat el no posicionament favorable de l'Ajuntament de Selva per poder continuar amb el procediment d'acord i declaració de projecte industrial estratègic».

Antecedents

La Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic ha portat a terme la tramitació del procediment per a la instal·lació del parc fotovoltaic Fenix Energy, de 49,93 MWp i 43,94 MWn, ubicat en els termes municipals d'Inca i Selva mitjançant el procediment que li permet la disposició final tretzena de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, que modifica la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, la qual estableix la possibilitat de tramitar per la via de projecte industrial estratègic els parcs fotovoltaics.

En data 17 de gener de 2023 es va publicar al BOIB l’Acord del Consell de Govern de 16 de gener de 2023 pel qual es declara projecte industrial d’interès estratègic el parc fotovoltaic Fenix Energy, en els municipis d’Inca i Selva.

Com a membres del Consell d’Indústria, el GOB ha tengut accés als informes relatius a la proposta de l’informe relatiu a la declaració de projecte estratègic industrial del parc fotovoltaic Fenix Energy de 49,93 que es varen sotmetre a aprovació, amb el vot desfavorable motivat del GOB, en la sessió del dia 27 de desembre, previ a l’Acord del Consell de Govern de 16 de gener de 2023 pel qual es declara projecte industrial d’interès estratègic el parc fotovoltaic Fenix Energy, en els municipis d’Inca i Selva.

Aquest projecte es troba ara pendent d’informar per part de la Comissió Balear de Medi Ambient, però ha transcendint la informació relativa a la caducitat de la tramitació de la DIE Ministerial relativa a l’autorització d’accés a la xarxa, cosa que ara mateix impossibilita la tramitació i hauria d’implicar el desistiment per part dels promotors.

El GOB actua com a entitat ciutadana ecologista i forma part de la Plataforma STOP Macro renovables Selva-Inca, agrupació de persones i veïnats que s’oposen a la ubicació d’aquest projecte en l’emplaçament aprovat.

Els motius del recurs: «manca de planificació territorial, incompliment disposicions normatives en matèria d'energia i manca informe favorable de l'Ajuntament de Selva».

El GOB ha fonamentat el seu recurs, per una banda, en un argument ja prou repetit pel GOB i altres entitats que fa temps que reclamen la planificació territorial de les infrastructures renovables que, el Consell té l'obligatorietat de fer d'acord amb la Llei d'Energia i Canvi Climàtica de 2019 de les Illes Balears i que a dia d'avui, tot i la pressió que hi ha sobre el sòl rústic i agrari de projectes cada cop de més grans dimensions, no està feta. Com tampoc està fet el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic per a concretar la penetració de les energies renovables i les actuacions a realitzar per l’estalvi i eficiència energètica a les Illes Balears. Aquest pla no està aprovat tot i que la mateixa Llei dona un termini màxim de 2 anys des de la seva entrada en vigor per a la seva realització.

Mentre, ja sigui via declaració d'interès general, o com és el cas d'aquest parc via declaració de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, el GOB apunta que «estam veient un allau de parcs de grans dimensions en sòl rústic i agrari»

En definitiva, l'entitat considera que «hi ha una absència total de planificació territorial d’aquest tipus d’infrastructures i una voluntat explícita per part de les diferents normes posteriors a l’aprovació de la Llei de Canvi Climàtic, d’obviar qualsevol filtre de procediment administratiu vinculat a la planificació territorial que no va més enllà d’un informe de l’administració competent».

Per altra banda, la declaració de projecte industrial estratègic «ignora els requeriments de la pròpia planificació energètica pel que fa als condicionants determinants de la idoneïtat dels parcs, per la dispersió normativa sobrevinguda via declaració de projectes industrials estratègics i decrets lleis», explica el GOB.

La mateixa Llei incorpora una disposició transitòria sisena, arrel del Decret Llei 4/2022 de 30 de març, pel qual s’adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna que tracta sobre la delimitació provisional de zones de desenvolupament prioritari a les illes de Mallorca i Eivissa, i que diu textualment el següent: «En tant que el Pla Territorial insular no delimiti les zones de desenvolupament prioritari previstes en l’article 46 d’aquesta llei, i per un termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta disposició, té la consideració de zona de desenvolupament prioritari per a la implantació d’energia renovable: el sòl urbà o urbanitzable d’ús diferent al residencial, turístic o dotacional i tot el sòl rústic comú, tret del que s’ubiqui en les categories de de sòl de règim general forestal (srg-f) o en les àrees d’interès agrari definides per l’esmentat pla, que tinguin la consideració de zones d’aptitud alta en el pla director sectorial energètic de les illes balears. Només es poden acollir a aquest règim extraordinari les instal·lacions que no superin una superfície de 10 hectàrees a Mallorca i 5 hectàrees a Eivissa. En tot cas, s’haurà d’atendre a la normativa sectorial i d’avaluació ambiental vigent».

No obstant això, el GOB apunta que la pròpia memòria presentada pel promotor que consta a l’expedient subjecte a informació pública a la DG d'Energia del Govern a la pàgina 35 d’aquest document manifesta textualment el següent: El terreno es prácticamente llano y sin pendientes. Según el Plan director Sectorial Energético (PDS) de las Illes Balears, la zona de implantación está considerada como de aptitud fotovoltaica media y baja. A continuación, en el plano siguiente se puede observar la poca disponibilidad de zonas altas, medias y bajas a un radio de 5 Km de una SET de transporte con capacidad disponible; destacando la necesidad de cumplir con los objeticos de energías limpias e independencia energética de las islas Balears».

És a dir, a data d’avui, la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, a la seva disposició transitòria sisena, preceptua una sèrie de condicionats i requisits ex lege, per a poder instal·lar parcs fotovoltaics, i el projecte per a la instal·lació del parc solar fotovoltaic Fenix Energy no els compleix, perquè es tramita per via de les normatives sobrevingudes de projectes industrials estratègics i decrets llei d’emergència que desconfiguren totalment la planificació racional d’aquestes infrastructures per la via d’urgència, remarquen els ecologistes.

Finalment, i el fet més significatiu per al GOB és que, tot i que la Llei de declaració de Projectes Industrials Estratègics determina que «el projecte s’ha de trametre a l’ajuntament corresponent perquè n’emeti un informe en el termini d’un mes, sobre el que comporta el projecte i la seva incidència en el municipi. Per continuar el procediment, l’informe de l’Ajuntament ha de ser favorable». Un pic l'entitat ha tengut accés a l’expedient administratiu de la Comissió de Medi Ambient, i tal i com va constatar el mateix batle de Selva, hi consta tan sols un informe emès per l’arquitecte municipal, Bartomeu Cifre, de data 15 de desembre de 2022, que d’acord amb el seu contingut no consta cap conclusió ni favorable ni desfavorable al projecte. L’informe es limita a exposar una sèrie de consideracions tècniques i legals, que no deriven en cap cap cas a valorar el projecte de forma favorable. A més és un informe que, a diferència de l’informe emès per l’Ajuntament d’Inca, no està signat pel batle ni pel tècnic jurídic de l’Ajuntament.

Per tot això, des del GOB han sol·licita la nul·litat de l'acord del Consell de Govern en relació a la declaració d'aquest projecte com industrial estratègic i la suspensió dels efectes d'aquesta declaració, atès també que tanmateix, aquest parc té caducada l'autorització del punt d'accés a la xarxa per part del Ministeri.

Així, insisteixen, una vegada més, que «la urgència de les inversions no pot evitar la necessària planificació territorial d'aquest tipus d'infrastructures i per això, demanam eliminar de la llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, les implantacions d’energies renovables, per implicar la tramitació d’infrastructures de producció d’energia sense la necessària i pertinent planificació territorial prèvia que atengui els criteris d’impacte sobre terrenys fèrtils, d’ordenació territorial, agrària i energètica, ambiental i paisatgística».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Guillem, fa dervers d'un any
Gràcies GOB per esser-hi i no defallir. Feis una magnifica feina de denuncia de les agressions mediambientals que pateix Mallorca i de defensa del benestar les persones que hi vivim.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente