El batle de Manacor proposa declarar Aurora Picornell filla adoptiva del municipi
Acompanyat de diversos representants dels col·lectius que han fet feina per la recuperació de la Memòria Històrica a Manacor, el batle Miquel Oliver ha comparegut aquest dijous des del cementeri de Son Coletes per celebrar la identificació de les restes d'Aurora Picornell, trobades al cementeri de Manacor durant les excavacions del Pla de Fosses i agrair als col·lectius ciutadans la feina feta. «Els historiadors, col·lectius, entitats i famílies han fet una feinada i han aportat el seu granet d'arena per aclarir els fets d'aquells mesos d'història obscura i vergonyosa de la nostra terra. Son Coletes a cada palada ha reescrit un poquet la història», ha assegurat, alhora que ha reconegut que el moment de conèixer que les restes d'Aurora Picornell han estat identificades ha estat «un dels més emotius» com a batle de Manacor, «juntament amb les primeres palades a Son Coletes».
Aurora Picornell i, probablement, les Roges del Molinar s'afegeixen a Pere Llull Fullana, Miquel Palmer Duran, Antoni Alomar Mas, Francisca Llull Font i Francesca Salas Llull, totes elles trobades i identificades a Son Coletes gràcies al Pla de Fosses. «La memòria històrica i les actuacions a Son Coletes són part important de Manacor. Són el nostre Comitè de Son Coletes, amb l'ajuda d'historiadors i de tots els testimonis orals els que han permès mantenir l'esperança i la flama viva en aquesta lluita».
El batle de Manacor ha anunciat també que proposarà a tots els partits polítics que conformen el consistori municipal declarar Aurora Picornell Filla Adoptiva de Manacor.
L'historiador Antoni Tugores ha remarcat «l'absurd de la guerra» davant la troballa d'Aurora Picornell i ha valorat el fet que sempre s'hagués cregut que havia estat enterrada a Porreres. La presidenta del col·lectiu de Dones de Llevant, Antònia Matamalas, ha expressat la seva satisfacció, però també «una gran pena» per haver descobert que Picornell ha romàs tantes dècades davall terra a Son Coletes. «Avui és un gran dia per a totes les persones que creim en la democràcia i la llibertat», ha conclòs. Tots ells han estat acompanyats per representants polítics de l'equip de govern i del Comitè de Son Coletes, entre d'altres.
També a Illes Balears
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- Jaume Alzamora dimiteix de tots els seus càrrecs a Més per Mallorca
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molt bona iniciativa. Però a més de reivindicar la persona com a víctima, convindria recordar les seves idees de justícia, democràcia, llibertat i república, per les quals fou assassinada.
Me pareix una gran idea. Però també s'ha de recordar a totes les altres di ones i homes que foren assassinats només perque les seves idees no agradaven als feixistes-colpistes.