El GOB ha presentat al·legacions al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de Campos. Segons han explicat, des de l'inici del període d'exposició pública del PMUS de Campos, l'entitat ha rebut diverses alertes, en relació amb l'actuació prevista al nucli urbà-residencial de Sa Ràpita, la qual és «un autèntic despropòsit i que xoca frontalment amb els propis objectius generals del Pla».
Les dues actuacions que proposa aquest van vinculades a la nova jerarquització de les vies proposada que converteix carrers interns de la urbanització de Sa Ràpita en «vies estructurals internes». D'aquesta manera, els carrers que no són a primera línia de mar hauran de suportar més trànsit, ja que suposarà el tancament de la «ronda» convertint dos carrers de la urbanització paral·lels a la mar (Sard i Tintorera) en vials de ronda.
Concretament, el GOB qüestiona la proposta de millora de la caminabilitat a l'avinguda Miramar, la qual vol transformar «el front marítim de Sa Ràpita en un passeig de vianants, deixant un carril de circulació», de sentit únic. Per altra banda, també han fet referència a l'anomenada «variant de Sa Ràpita», la qual vol «connectar la Ma-6030 a l'altura del Club Nàutic amb la Ma-6021 a través dels carrers des Sard i Tintorera».
Pel que fa a la modificació de l'avinguda Miramar, el GOB ha argumentat una «manca de justificació i afectació àmbit competencial no propi», ja que al document a exposició pública «no s'aporten dades de IMD del nucli de sa Ràpita», han explicat. També, consideren que «no es fa un diagnòstic relatiu a la implicació d'aquesta eliminació d'un sentit del trànsit al teixit urbà residencial de la resta del nucli de Sa Ràpita».
Repercussions
Sobre l'augment del trànsit en la zona residencial, han recriminat «l'increment del volum del trànsit, l'increment de la velocitat mitjana que pot comportar, la composició del trànsit que es diversificarà amb introducció de trànsit pesat, etc. pels carrers interiors, repercutirà en un augment del soroll i contaminació generada pels vehicles». «Són carrers d'urbanització que no estan pensats ni preparats per acollir aquesta funció sense malmetre la configuració d'usos urbanística pròpia del sòl urbà residencial consolidat de sa Ràpita», han afegit.
És per això que demanen la retirada d'ambdues propostes. Resulta que un informe de la Direcció General de Transports i Mobilitat ja ha demostrat que «històricament els carrers interiors de Sa Ràpita han estat carrers tranquils i de circulació pausada. Els darrers anys, amb la massificació del nucli s'ha perdut aquest entorn, sent els carrers els mateixos. No sembla, a falta d'una anàlisi més profunda, justificant treure vehicles de primera línia per posar-los a segona».
El GOB ha argumentat que per tal d'executar aquestes propostes s'han de fer «mesures que garantissin una disminució efectiva del trànsit rodat que justifiqués l'existència d'un sòl carril i la desviació per carreteres secundàries existents del trànsit restant en el sentit no previst a la primera línia». A més a més, «aquests canvis a primera línia pel que fa a mobilitat hauria d'implicar una revisió pel que fa al planejament urbanístic dels usos i aprofitaments a primera línia» per tal que no degeneri en «la privatització de l'espai públic per usos comercials i lucratius».
