Els pares de l'IES Clara Hammerl, del Port de Pollença, no volen que “discriminin” els seus fills de 1r d'ESO que han de cursar en anglès les Ciències Naturals i les Matemàtiques. Això és el que asseguren les famílies d'aquest institut, que es veu obligat a impartir aquestes assignatures en llengua estrangera per donar compliment al Decret de tractament integrat de llengües (TIL).
Un dels afectats assegura que “els nins no s'assabenten de res a classe i la meva filla de 12 anys s'ha de passar tres hores a casa traduint el que li donen amb el Google Traductor i això és una aberració”. I afegeix que tot i que la seva filla ha anat a un campament d'anglès aquest estiu i té sort amb ella, “ho passen molt malament”.
Les famílies volen que els seus fills només facin una assignatura en anglès, per exemple, les matemàtiques perquè el professor és més flexible durant les explicacions. Aquestes famílies es mostren contràries al TIL i no pas del professorat que es veu obligat a aplicar la norma.
Els pares assegura que abans que tot això arribés a fer-se públic, arran de l'incident d'un nin que va sortir plorant d'un examen d'anglès i demanà per marxar a casa perquè no es veia capaç de fer-lo, “nosaltres ja havíem anat a Educació per denunciar la situació i a l'Oficina del Defensor de Menor”, expliquen.
Uns 26 pares dels alumnes de 1r d'ESO decidiren ahir dematí anar a xerrar amb la direcció del centre per tal de demanar una solució a un conflicte perquè “els nostres fills estan perdent un curs”. La direcció del centre gestionà ràpidament una reunió amb Inspecció educativa que se celebrarà avui a les 9 del dematí.
Argumentari (4): Quan mos diuen ignorants perquè mos senten parlar de llengua mallorquina...
Maldament es nom tècnic (o acadèmic) de sa llengua de Balears sigui es de llengua catalana –tal com reconeix s’Estatut d’Autonomia–, s’ha de tenir present que a Mallorca sa denominació tradicionalment utilisada pes mallorquins per anomenar sa seva llengua ha estat, i encara és per a molts, sa de mallorquí, a Menorca sa de menorquí i a Eivissa sa d’eivissenc. De fet, a sa Comunitat Valenciana fins i tot es seu Estatut anomena sa llengua cooficial des valencians com a valencià.
Per tant, no mos hauria de fer por denominar sa nostra llengua mallorquí o llengua mallorquina. A sa seva Ortografia mallorquina de 1931, Francesc de Borja Moll fa un raonament interessant sobre sa relació entre llengua i dialecte. Diu que es mallorquí és una llengua si prenem com a punt de referència es castellà, i un dialecte si prenem com a punt de referència es català. Lo que no significa –i això ja no ho diu Moll, si bé se desprèn de ses seves paraules– que es mallorquí sigui un dialecte des català de Barcelona o continental; vol dir que ho és d’un tronc comú català, des qual també són dialectes, posem per cas, es barceloní, s’empordanès, es lleidatà, es menorquí o es valencià.
Sa distinció és útil ja que permet relativisar es conceptes de llengua i dialecte, sempre tan vidriosos. És com si diguéssim: miri, a noltros mos és igual si es mallorquí és una llengua o un dialecte; lo important és que és mallorquí, i no català de Catalunya o castellà.
De fet, mossèn Alcover mateix s’estimava més que cadascú en digués com volgués abans que se deixàs d’usar:
- “El català, el mallorquí, el rossellonès i el valencià són un sol idioma. Qui no sap que això que en diuen català, rossellonès, mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià, tortosí, pallarès, alacantí, no són més que modalitats diferents d’un mateix idioma, que el podeu anomenar com vulgueu mentre no faceu la toixarudesa de negar-li l’existència, que després de tot, la tendrà, tant si la negau com si la hi regoneixeu?” (1909)
- “No’s tracta més que d’esser fels a sa nostra tradició, cadascú a la seua; els balears a la balear, els valencians a la valenciana, els catalans de les diferentes comarques a la llur respectiva.” (1910)
- “No, no’ls-se demanam que catalanetjin, axó es, que copiin el català de Barcelona. No, no han de catalanejar; han de valencianetjar.” (1910).
- “¿Que no li voleu dir Català? No li digueu, però no negueu la realitat històrica ni la realitat lingüística, que proclamen de la manera més llampant y contundent que la llengua que’es parla a n’el Principat, a n’el Rosselló, Vallespir, Coflent y Capcir, Balears, Alguer de Sardenya y regions valencianes es la matexa llengua ab sis modalitats diferents, axò es, el valencià, el balear, l’alguerès, el català occidental, el català oriental y’l català de França”. (Jocs Florals de lo Rat Penat, 1918)
Es mateix Alcover, quan parla de ses rondalles mallorquines, s’estima més utilisar s’adjectiu mallorquí per denominar sa llengua de Mallorca:
- “A-les-hores me pos a escriure en mallorquí la prosa y les poesies de tema casolà, comensant a publicar coses així damunt diferents periòdics”. (Com he fet mon aplech de Rondayes Mallorquines, 1930)
- “Els nins mateixos ab les rondalles han après de correguda de llegir en mallorquí sense que negú los ne mostràs”. (Com he fet mon aplech de Rondayes Mallorquines, 1930)
- “No les havia d’escriure en castellà popular ni literari, sinó en mallorquí rònech.” (Com he fet mon aplech de Rondayes Mallorquines, 1930)
A ses terres valencianes i balears s’anomena tradicionalment sa llengua amb so nom de sa terra, és a dir, valencià, mallorquí, menorquí o eivissenc, sense que importi an es seus habitants si són o no llengües distintes, ja que sa consciència majoritària de sa unitat de sa llengua és, com hem vist, relativament recent. Es nom de sa llengua sempre ha estat una qüestió controvertida. Quan mossèn Alcover va decidir baratar es nom des seu gran diccionari, que en un principi havia de ser Diccionari de la Llengua Catalana, pes de Diccionari Català-Valencià-Balear, ja va posar en relleu una sensibilitat que avui en dia encara, a València i a Balears, és ben viva:
- “perquè deien que ells no eren catalans, sinó valencians. Per això he resolt que mon Diccionari no se diga just Català, sinó Català-Valencià-Balear. Tal volta actualment hi ha més substància lingüística catalana a Catalunya que en el Reine de València i a les Balears? Què hi ha d’haver! N’hi ha molta més en el Reine de València i a les Balears que no a Catalunya! N’hi ha molta més, just a Mallorca, que no en tot Catalunya! Per això,… mon Diccionari s’ha de dir Català-Valencià-Balear. “ (1919)
- “Serà de la llengua que parlen a Catalunya, les Balears, lo Regne de València, que és una sola llengua; però que, com a València i a les Balears hi ha tanta prevenció contra lo català no vull que me rebutgin l’obra en tenir-la feta dient que ells no parlen català sinó valencià o balear, per això lo Diccionari s’ha de dir Català-Valencià-Balear d’una sola i única llengua; això sí, amb modalitats diferents, igualment genuïnes i autèntiques i igualment catalanes de rel.” (1920)
- “An el nostre Diccionari des de l’any 1919 li deim Català-Valencià-Balear per denotar que ha d’esser de la llengua nostra tal com la parlam catalans, valencians i balears, tal com brolla a Catalunya espanyola i Catalunya francesa, en el Regne de València, a les Illes Balears i a la ciutat d’Alguer de Sardenya. Mai hem dit ni direm Llengua Catalana-Valencia-Balear, perquè es tracta d’una sola i mateixa llengua, això si, amb diferentes i múltiples modalitats, totes les quals volem que se respectin, i mai per mai permetrem ni consentirem sacrificar i sotmetre a una d’elles totes les altres, com volen fer i fan els instituters.” (1924)
- “No hem volgut exposar-mos a que lo nom del Diccionari fos obgecte d’aversió de part de la gran majoria del públich valencià i balear, ni que pogués induir qualcú a una mala interpretació de la manera com volem presentar els elements lexicals y literaris de la nostra llengua. Anomenant lo Diccionari Català-Valencià-Balear, satisfeym igualitàriament els fills de totes tres comarques, respectam los drets de tots y expressam millor lo que realment ha d’esser aquesta obra.” (Introducció del Diccionari Català-Valencià-Balear, 1926)
Per as catalanisme militant, es fet de dir-ne llengua mallorquina, menorquina, eivissenca... o baleàrica (com a compendi de ses denominacions anteriors) ataca un des principis fonamentals de sa llengua estàndar, sa seva uniformitat. Per as catalanistes, aquestes denominacions representen un atac a s'unitat de sa llengua, quan realment no és així1.
" La llengua d'aquí no és el català, és el mallorquí "
- Català a Catalunya !!
1. Dec part d’aquesta explicació i sa recopilació de cites d’Alcover a Mateu Cañellas Taberner.
"Catalunya mos roba i manipula sa nostra cultura i sa nostra història ",