Pares de l'IES del Port de Pollença: "No volem que discriminin els nostres fills"

Argumentari (4): Quan mos diuen ignorants perquè mos senten parlar de llengua mallorquina... Maldament es nom tècnic (o acadèmic) de sa llengua de Balears sigui es de llengua catalana –tal com reconeix s’Estatut d’Autonomia–, s’ha de tenir present que a Mallorca sa denominació tradicionalment utilisada pes mallorquins per anomenar sa seva llengua ha estat, i encara és per a molts, sa de mallorquí, a Menorca sa de menorquí i a Eivissa sa d’eivissenc. De fet, a sa Comunitat Valenciana fins i tot es seu Estatut anomena sa llengua cooficial des valencians com a valencià. Per tant, no mos hauria de fer por denominar sa nostra llengua mallorquí o llengua mallorquina. A sa seva Ortografia mallorquina de 1931, Francesc de Borja Moll fa un raonament interessant sobre sa relació entre llengua i dialecte. Diu que es mallorquí és una llengua si prenem com a punt de referència es castellà, i un dialecte si prenem com a punt de referència es català. Lo que no significa –i això ja no ho diu Moll, si bé se desprèn de ses seves paraules– que es mallorquí sigui un dialecte des català de Barcelona o continental; vol dir que ho és d’un tronc comú català, des qual també són dialectes, posem per cas, es barceloní, s’empordanès, es lleidatà, es menorquí o es valencià. Sa distinció és útil ja que permet relativisar es conceptes de llengua i dialecte, sempre tan vidriosos. És com si diguéssim: miri, a noltros mos és igual si es mallorquí és una llengua o un dialecte; lo important és que és mallorquí, i no català de Catalunya o castellà. De fet, mossèn Alcover mateix s’estimava més que cadascú en digués com volgués abans que se deixàs d’usar: - “El català, el mallorquí, el rossellonès i el valencià són un sol idioma. Qui no sap que això que en diuen català, rossellonès, mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià, tortosí, pallarès, alacantí, no són més que modalitats diferents d’un mateix idioma, que el podeu anomenar com vulgueu mentre no faceu la toixarudesa de negar-li l’existència, que després de tot, la tendrà, tant si la negau com si la hi regoneixeu?” (1909) - “No’s tracta més que d’esser fels a sa nostra tradició, cadascú a la seua; els balears a la balear, els valencians a la valenciana, els catalans de les diferentes comarques a la llur respectiva.” (1910) - “No, no’ls-se demanam que catalanetjin, axó es, que copiin el català de Barcelona. No, no han de catalanejar; han de valencianetjar.” (1910). - “¿Que no li voleu dir Català? No li digueu, però no negueu la realitat històrica ni la realitat lingüística, que proclamen de la manera més llampant y contundent que la llengua que’es parla a n’el Principat, a n’el Rosselló, Vallespir, Coflent y Capcir, Balears, Alguer de Sardenya y regions valencianes es la matexa llengua ab sis modalitats diferents, axò es, el valencià, el balear, l’alguerès, el català occidental, el català oriental y’l català de França”. (Jocs Florals de lo Rat Penat, 1918) Es mateix Alcover, quan parla de ses rondalles mallorquines, s’estima més utilisar s’adjectiu mallorquí per denominar sa llengua de Mallorca: - “A-les-hores me pos a escriure en mallorquí la prosa y les poesies de tema casolà, comensant a publicar coses així damunt diferents periòdics”. (Com he fet mon aplech de Rondayes Mallorquines, 1930) - “Els nins mateixos ab les rondalles han après de correguda de llegir en mallorquí sense que negú los ne mostràs”. (Com he fet mon aplech de Rondayes Mallorquines, 1930) - “No les havia d’escriure en castellà popular ni literari, sinó en mallorquí rònech.” (Com he fet mon aplech de Rondayes Mallorquines, 1930) A ses terres valencianes i balears s’anomena tradicionalment sa llengua amb so nom de sa terra, és a dir, valencià, mallorquí, menorquí o eivissenc, sense que importi an es seus habitants si són o no llengües distintes, ja que sa consciència majoritària de sa unitat de sa llengua és, com hem vist, relativament recent. Es nom de sa llengua sempre ha estat una qüestió controvertida. Quan mossèn Alcover va decidir baratar es nom des seu gran diccionari, que en un principi havia de ser Diccionari de la Llengua Catalana, pes de Diccionari Català-Valencià-Balear, ja va posar en relleu una sensibilitat que avui en dia encara, a València i a Balears, és ben viva: - “perquè deien que ells no eren catalans, sinó valencians. Per això he resolt que mon Diccionari no se diga just Català, sinó Català-Valencià-Balear. Tal volta actualment hi ha més substància lingüística catalana a Catalunya que en el Reine de València i a les Balears? Què hi ha d’haver! N’hi ha molta més en el Reine de València i a les Balears que no a Catalunya! N’hi ha molta més, just a Mallorca, que no en tot Catalunya! Per això,… mon Diccionari s’ha de dir Català-Valencià-Balear. “ (1919) - “Serà de la llengua que parlen a Catalunya, les Balears, lo Regne de València, que és una sola llengua; però que, com a València i a les Balears hi ha tanta prevenció contra lo català no vull que me rebutgin l’obra en tenir-la feta dient que ells no parlen català sinó valencià o balear, per això lo Diccionari s’ha de dir Català-Valencià-Balear d’una sola i única llengua; això sí, amb modalitats diferents, igualment genuïnes i autèntiques i igualment catalanes de rel.” (1920) - “An el nostre Diccionari des de l’any 1919 li deim Català-Valencià-Balear per denotar que ha d’esser de la llengua nostra tal com la parlam catalans, valencians i balears, tal com brolla a Catalunya espanyola i Catalunya francesa, en el Regne de València, a les Illes Balears i a la ciutat d’Alguer de Sardenya. Mai hem dit ni direm Llengua Catalana-Valencia-Balear, perquè es tracta d’una sola i mateixa llengua, això si, amb diferentes i múltiples modalitats, totes les quals volem que se respectin, i mai per mai permetrem ni consentirem sacrificar i sotmetre a una d’elles totes les altres, com volen fer i fan els instituters.” (1924) - “No hem volgut exposar-mos a que lo nom del Diccionari fos obgecte d’aversió de part de la gran majoria del públich valencià i balear, ni que pogués induir qualcú a una mala interpretació de la manera com volem presentar els elements lexicals y literaris de la nostra llengua. Anomenant lo Diccionari Català-Valencià-Balear, satisfeym igualitàriament els fills de totes tres comarques, respectam los drets de tots y expressam millor lo que realment ha d’esser aquesta obra.” (Introducció del Diccionari Català-Valencià-Balear, 1926) Per as catalanisme militant, es fet de dir-ne llengua mallorquina, menorquina, eivissenca... o baleàrica (com a compendi de ses denominacions anteriors) ataca un des principis fonamentals de sa llengua estàndar, sa seva uniformitat. Per as catalanistes, aquestes denominacions representen un atac a s'unitat de sa llengua, quan realment no és així1. " La llengua d'aquí no és el català, és el mallorquí " - Català a Catalunya !! 1. Dec part d’aquesta explicació i sa recopilació de cites d’Alcover a Mateu Cañellas Taberner. "Catalunya mos roba i manipula sa nostra cultura i sa nostra història ",

A Mallorca, en bon mallorquí ... Es Català a Catalunya !! http://www.youtube.com/watch?v=-y56iRuHLuE

A Murcia en Murcià i a La Rioja en Riojà. No volem, pancastellanistes perque el pancastellanisme és feixisme.

Ês una animalada ensenyar amb una llengua com el castellà o l'anglès. L'anglès ha de esser una assignatura apart. El castellà no ês necessari si se ensenya l'anglès no ês necessari el castellà. L'ensenyament primari ha de esser en mallorquí. Ja se comença a manifestar el tenir polítics no qualificats com Zapatero, Obama, Bauzá, la majoria de consellers, o sigui que no ês una cosa de Balears, això dels polítics incompetents. Ja la majoria de votants són fracàs escolar i no poden percebre la qualificació del polític i a més ja voten per els subsidis que rebran.

Del blog de Joan Calsapeu: Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.” Valoració:4menosmas Per transcriptor ||*||, fa 9 diesFragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor." Valoració:2 menosmas Per Alixendri, fa 9 diesAixo es lo que sabeu fer millor , mentides una derrera s'altre, es mallorquins no delegaren res perque no les convidaren ni contaren amb ells per res , Pero voltros repetiu sa canco de España nos roba,mil vegadas i no vos dau compte que es vertaders lladres els tenim dins ca nostra, i tant mes si comenses per Matas, Munar, i continuas per Millet, Pujols, Pallerols i demes " salordians" i bons al_lots , Valoració:-12menosmas Per @alixandri, fa 10 diesAlenxandri, Alinxandri, encara te pica es compromís de Casp, en què es Regne de Mallorca va delegar en es Comtats de Barcelona representació? Si te cou una feta de fa mig mil·leni, deus estar cremadíssim amb sos presupuestos generales de l'estado forastero, que donen 560 euros a cada castellà i 66 euros a cada mallorquí. Això ara, el 2013. No fa cinc segles. Valoració:7menosmas Per arg, fa 10 dies-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) Valoració:10menosmas AnteriorPàgina 2 de 4SiguienteComenta Normes d'ús Avís legal » El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat » No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers » dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat. Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes). * Nom ↓ ↓ * Email ↓ ↓ * Camps obligatoris Accept les condicions de les normes d'ús i avís legal ↑ ↑* Escriu el teu comentari ↓ ↓ FACEBOOK Publicitat Vist Comentat El més nou Com així ara es mouen? Les Matemàtiques i les Naturals en anglès enfronten pares i professors Manca de "transparència" a les proves de competències lingüístiques Nacionalista jo? Està estugós el PP de l'escut d'Espanya? Nacionalista jo? Aina Calvo planteja no derogar el TIL, sinó millorar-lo i adaptar-lo a la realitat Està estugós el PP de l'escut d'Espanya? Com així ara es mouen? Les Matemàtiques i les Naturals en anglès enfronten pares i professors El fiscal Horrach nega que estiguin protegint la infanta La piscina de Pedro J. Ramírez és d'ús públic, segons el Tribunal Suprem El fiscal rebutja novament imputar la infanta Cristina al cas Nóos Alerta taronja a Menorca per mala mar Bauzá exalta la vida i l'obra de Juníper Serra des de Califòrnia Publicitat

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."

Dades històriques a un costat, el problema és que s'està donant matèria en una llengua que desconèixen i a més no és oficial a les illes, sembla que desprès del ridícul del "relaxing ...." ara el PP volen demostrar al mon el que no som.

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

A Mallorca en mallorquí, als Països Catalans en català!

Argumentari (4): Quan mos diuen ignorants perquè mos senten parlar de llengua mallorquina... Maldament es nom tècnic (o acadèmic) de sa llengua de Balears sigui es de llengua catalana –tal com reconeix s’Estatut d’Autonomia–, s’ha de tenir present que a Mallorca sa denominació tradicionalment utilisada pes mallorquins per anomenar sa seva llengua ha estat, i encara és per a molts, sa de mallorquí, a Menorca sa de menorquí i a Eivissa sa d’eivissenc. De fet, a sa Comunitat Valenciana fins i tot es seu Estatut anomena sa llengua cooficial des valencians com a valencià. Per tant, no mos hauria de fer por denominar sa nostra llengua mallorquí o llengua mallorquina. A sa seva Ortografia mallorquina de 1931, Francesc de Borja Moll fa un raonament interessant sobre sa relació entre llengua i dialecte. Diu que es mallorquí és una llengua si prenem com a punt de referència es castellà, i un dialecte si prenem com a punt de referència es català. Lo que no significa –i això ja no ho diu Moll, si bé se desprèn de ses seves paraules– que es mallorquí sigui un dialecte des català de Barcelona o continental; vol dir que ho és d’un tronc comú català, des qual també són dialectes, posem per cas, es barceloní, s’empordanès, es lleidatà, es menorquí o es valencià. Sa distinció és útil ja que permet relativisar es conceptes de llengua i dialecte, sempre tan vidriosos. És com si diguéssim: miri, a noltros mos és igual si es mallorquí és una llengua o un dialecte; lo important és que és mallorquí, i no català de Catalunya o castellà. De fet, mossèn Alcover mateix s’estimava més que cadascú en digués com volgués abans que se deixàs d’usar: - “El català, el mallorquí, el rossellonès i el valencià són un sol idioma. Qui no sap que això que en diuen català, rossellonès, mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià, tortosí, pallarès, alacantí, no són més que modalitats diferents d’un mateix idioma, que el podeu anomenar com vulgueu mentre no faceu la toixarudesa de negar-li l’existència, que després de tot, la tendrà, tant si la negau com si la hi regoneixeu?” (1909) - “No’s tracta més que d’esser fels a sa nostra tradició, cadascú a la seua; els balears a la balear, els valencians a la valenciana, els catalans de les diferentes comarques a la llur respectiva.” (1910) - “No, no’ls-se demanam que catalanetjin, axó es, que copiin el català de Barcelona. No, no han de catalanejar; han de valencianetjar.” (1910). - “¿Que no li voleu dir Català? No li digueu, però no negueu la realitat històrica ni la realitat lingüística, que proclamen de la manera més llampant y contundent que la llengua que’es parla a n’el Principat, a n’el Rosselló, Vallespir, Coflent y Capcir, Balears, Alguer de Sardenya y regions valencianes es la matexa llengua ab sis modalitats diferents, axò es, el valencià, el balear, l’alguerès, el català occidental, el català oriental y’l català de França”. (Jocs Florals de lo Rat Penat, 1918) Es mateix Alcover, quan parla de ses rondalles mallorquines, s’estima més utilisar s’adjectiu mallorquí per denominar sa llengua de Mallorca: - “A-les-hores me pos a escriure en mallorquí la prosa y les poesies de tema casolà, comensant a publicar coses així damunt diferents periòdics”. (Com he fet mon aplech de Rondayes Mallorquines, 1930) - “Els nins mateixos ab les rondalles han après de correguda de llegir en mallorquí sense que negú los ne mostràs”. (Com he fet mon aplech de Rondayes Mallorquines, 1930) - “No les havia d’escriure en castellà popular ni literari, sinó en mallorquí rònech.” (Com he fet mon aplech de Rondayes Mallorquines, 1930) A ses terres valencianes i balears s’anomena tradicionalment sa llengua amb so nom de sa terra, és a dir, valencià, mallorquí, menorquí o eivissenc, sense que importi an es seus habitants si són o no llengües distintes, ja que sa consciència majoritària de sa unitat de sa llengua és, com hem vist, relativament recent. Es nom de sa llengua sempre ha estat una qüestió controvertida. Quan mossèn Alcover va decidir baratar es nom des seu gran diccionari, que en un principi havia de ser Diccionari de la Llengua Catalana, pes de Diccionari Català-Valencià-Balear, ja va posar en relleu una sensibilitat que avui en dia encara, a València i a Balears, és ben viva: - “perquè deien que ells no eren catalans, sinó valencians. Per això he resolt que mon Diccionari no se diga just Català, sinó Català-Valencià-Balear. Tal volta actualment hi ha més substància lingüística catalana a Catalunya que en el Reine de València i a les Balears? Què hi ha d’haver! N’hi ha molta més en el Reine de València i a les Balears que no a Catalunya! N’hi ha molta més, just a Mallorca, que no en tot Catalunya! Per això,… mon Diccionari s’ha de dir Català-Valencià-Balear. “ (1919) - “Serà de la llengua que parlen a Catalunya, les Balears, lo Regne de València, que és una sola llengua; però que, com a València i a les Balears hi ha tanta prevenció contra lo català no vull que me rebutgin l’obra en tenir-la feta dient que ells no parlen català sinó valencià o balear, per això lo Diccionari s’ha de dir Català-Valencià-Balear d’una sola i única llengua; això sí, amb modalitats diferents, igualment genuïnes i autèntiques i igualment catalanes de rel.” (1920) - “An el nostre Diccionari des de l’any 1919 li deim Català-Valencià-Balear per denotar que ha d’esser de la llengua nostra tal com la parlam catalans, valencians i balears, tal com brolla a Catalunya espanyola i Catalunya francesa, en el Regne de València, a les Illes Balears i a la ciutat d’Alguer de Sardenya. Mai hem dit ni direm Llengua Catalana-Valencia-Balear, perquè es tracta d’una sola i mateixa llengua, això si, amb diferentes i múltiples modalitats, totes les quals volem que se respectin, i mai per mai permetrem ni consentirem sacrificar i sotmetre a una d’elles totes les altres, com volen fer i fan els instituters.” (1924) - “No hem volgut exposar-mos a que lo nom del Diccionari fos obgecte d’aversió de part de la gran majoria del públich valencià i balear, ni que pogués induir qualcú a una mala interpretació de la manera com volem presentar els elements lexicals y literaris de la nostra llengua. Anomenant lo Diccionari Català-Valencià-Balear, satisfeym igualitàriament els fills de totes tres comarques, respectam los drets de tots y expressam millor lo que realment ha d’esser aquesta obra.” (Introducció del Diccionari Català-Valencià-Balear, 1926) Per as catalanisme militant, es fet de dir-ne llengua mallorquina, menorquina, eivissenca... o baleàrica (com a compendi de ses denominacions anteriors) ataca un des principis fonamentals de sa llengua estàndar, sa seva uniformitat. Per as catalanistes, aquestes denominacions representen un atac a s'unitat de sa llengua, quan realment no és així1. " La llengua d'aquí no és el català, és el mallorquí " - Català a Catalunya !! 1. Dec part d’aquesta explicació i sa recopilació de cites d’Alcover a Mateu Cañellas Taberner. "Catalunya mos roba i manipula sa nostra cultura i sa nostra història ",