El ple de l'Ajuntament de sa Pola ha aprovat aquesta setmana una Declaració Institucional en defensa de la unitat de la llengua catalana. A més, amb els vots favorables del PP pobler, es van aprovar fins a tres mocions per demanar la retirada del Decret Integral de Llengües (TIL) del Govern Bauzá.
La declaració, que recorda la història lingüística i cultural dels diversos territoris de parla catalana, assegura que la llengua "és estesa i viva arreu de diversos territoris i que tant la comunitat acadèmica i científica internacional com la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries utilitzen la denominació català per a referir-se a la llengua que es parla a la Catalunya del Nord, a l'Estat d'Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l'Alguer".
A més, segons la declaració, "l'aprovació de qualsevol modificació legislativa impulsada per qualsevol de les comunitats autònomes no pot comportar un detriment de l'estatus legal de la llengua, dels drets lingüístics de les persones catalanoparlants i de la normalització de la llengua en l'ensenyament, la comunicació i l'ús social tant als territoris respectius com al conjunt del domini lingüístic".
En aquest sentit, asseguren que "les iniciatives legislatives del Govern de les Illes Balears, la Generalitat Valenciana i el Govern d'Aragó no s'ajusten a alguns dels articles de la Declaració universal dels drets lingüístics, que va ésser aprovada al Congrés dels Diputats" i que cal "respectar els criteris que els estaments científics, acadèmics i culturals estableixen", el quals palesen "la unitat de la llengua catalana". També afirmen que "cal respectar l'àrea geogràfica de les llengües i les relacions entre els territoris en què cadascuna és parlada, d'acord amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i la Declaració universal dels drets lingüístics".
La declaració també assegura que "cal denunciar l'ús de denominacions de la llengua catalana impròpies, que contravinguin als principis científics i acadèmics i que no reconeguin la realitat cultural de la unitat de la llengua" i que cal "continuar impulsant acords amb institucions, entitats i associacions dels territoris que tenen la llengua catalana com a part de llur patrimoni cultural per a col·laborar en el seu estudi, foment i aprenentatge".
Els grups polítics presents a l'Ajuntament pobler també consideren que cal trametre la declaració al Parlament Balear i al Govern de l'Estat i "demanar-li que actuï pel reconeixement de la unitat de la llengua catalana i que adopti les mesures corresponents, d'acord amb el que estableix el mandat constitucional d'especial respecte i protecció de les llengües de l'Estat que no són el castellà".
Finalment, el document aprovat, afirma que "cal emprendre mesures i iniciatives de col·laboració, tant polítiques i institucionals com culturals, científiques i acadèmiques, que contribueixin a difondre la realitat de la llengua catalana i la seva unitat davant organismes oficials i internacionals, entre els quals la UNESCO".
Decret de Llengües
El ple de l'Ajuntament també aprovà per unanimitat tres mocions (presentades per PSOE i Independents, La Lliga Regionalista i el PSM-EN) de rebuig del TIL. En termes generals, les tres mocions defensen que l'aprenentatge de l'anglès és "imprescindible", però que no ha de suposar "cap detriment" per a l'ensenyament de la llengua catalana. També reclamen un major diàleg i dotació de recursos del nou decret. Els ajuntaments d'Artà, Pollença i Manacor també han aprovat mocions en contra del TIL durant les darreres setmanes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.