Els rumors que Bauzá assistiria al ple començaren a córrer al
matí. Aleshores, grups de sineuers es varen organitzar a través
d'SMS i de les xarxes socials per
preparar-li una ‘rebuda'. Cal assenyalar que ningú del PP no
confirmà que Bauzá acudiria al ple. Tampoc no figurava en l'agenda
oficial del president del Govern.
A les 19.30 hores, agents de la Guàrdia Civil muntaren un
dispositiu de seguretat al voltant de la Casa de la Vila. Hi
instal·laren barreres i tallaren carrers. No deixaven que ningú,
llevat de regidors, periodistes i joves de Nuevas Generaciones,
accedís a la Sala. Això crispà altres joves sineuers que, advertits
de la presència de Bauzá, hi demanaven pas. Finalment, el nou batle
parlà amb els agents i s'hi deixà entrar tothom.
Cal observar que les anteriors visites del president a la Part
Forana eren de partit, reunions del PP. En aquest cas, el cap de
l'Executiu assistia a un ple municipal, un acte legalment públic.
En conseqüència, a priori, tenien el dret a assistir-hi.
L'esbroncada es registrà quan Bauzá entrà a la sala de plens.
S'hi sentiren crits de "foraster",
"venuts" i "a Mallorca, en
català". La gent del PP, mentrestant, aplaudia. A més de
Bauzá, assistiren al ple José María Rodríguez, delegat del Govern;
Miquel Vidal, secretari general del PP; batles del PP de viles
properes i altres càrrecs del partit. De CxI hi eren Josep Melià,
el president, i regidors de municipis del voltant.
La sessió plenària començà enmig dels retrets dels joves pro
llengua. Del bàndol del PP, de tant en tant, també se sentien crits
aïllats. Un conegut metge sineuer, per exemple, digué
"fascistas" als pro llengua. Encara que amb certa
tensió, però, el ple es va fer. En acabar, l'escena de joves
increpant Bauzá es tornà a repetir. No s'hi registrà cap
incident.
Pere Joan Jaume, nou batle
El relleu al capdavant del Consistori es formalitzà tal com
s'havia previst. Amb la vara a la mà, Pere Joan Jaume digué que
treballaria "pel Sineu que tots volem". Demanà "col·laboració" a
l'oposició i prometé "respecte i feina".
Els Sineuers Independents explicaren per què votaven contra la
investidura: "El relleu ens costa dos sous públics: el del batle
nou, que cobra del Consell, i el de l'exbatle, que ho fa de
l'Ajuntament. No és res personal contra ell", digué Miquel
Gelabert, portaveu de SI".
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
pedrito alvares, no importa que et facis passar per tompare, no en te ni idea de mallorquí i tu ets tan patètic que ens ho vols fer creure. Pel que respecta a mantenir la teva llengua viva no facis rialles...a tot porc li arriba el seu sant
BAUZAN, l'arruixat
Toni Pastor per president.
@alvarez Gracies a vos i altres, que vareu venir amb la vostra ciencia a salvar els nostros cosos desnutrits, el nostre poble es viu, trenta anys després una colla de desagraits criden FORASTERS! En nom dels indis mallorquins; Perdonau sr colonitzador
"No em podeu respectar a mi per voler mantenir també la meva llengua materna viva?" Estem parlant de la resistència dels mallorquins en front el supremacisme castellanista, i no de cap persecució contra el castellà (per molt que ho repeteixin a "el mundo", açò no passa). Només volem per al català, allà on és llengua pròpia, el que té el castellà allà on també n'és. Si no estau d'acord amb el respecte, drets, dignitat... que la legalitat atorga al castellà en terres castellanes, pot ser coherent que tampoc estigueu d'acord amb el mateix per al català. És necessari, però, senyor Álvarez, que investiguem per trobar els vostres esforços per acabar amb totes les lleis que es deriven de la consideració del castellà com a llengua pròpia en el seu territori (i més enllà)? Vostè afirma que el castellà és la seua llengua materna; actuï, llavors, com a persona honorable i grani primer a ca seua. Si el que passa és que hi ha coses que considera normals pel castellà i que no respecta pel català, hauria de començar tan prest com sigui possible un tractament per curar el seu supremacisme. Li aconsell començar per declaracions de drets humans, unesco, sociolingüística universal... Ah, aquells que van obligar gent castellana a partir amb una mà davant i l'altra darrera cap a terres de parla catalana, són els mateixos que ara els empren per atacar la llengua pròpia de Mallorca i rompre així tota possibilitat de cohesió social.
Benvolgut Manolo, et respect totalment, i no tenc cap problema en parlar en Castella o mallorqui, però en Bauzá el que ha fet és una llei que diu que el castellà és un requisit per fer feina a la funció pública, i el mallorqui no, per tant, el meu problema amb aquest govern és aquet, uqe inflavalora una de les dues llengües, jo no tenc cap problema amb els castellanoparlant, sinó amb la gent que per valorar una llengua, ha de manester minusvalorar l'altre. Enhorabona pel teu comentari, salut!
Apreciat Uco, No som molt donat a ses noves tecnologias, pero m'he atrevit a entrar a aquesta web i comentar per mi matex. Estic cansat de maretjar al meu fill que està d'examens per comentar per aqui. No tenc cap problema en xerrarte en mallorquí. He tengut la sort de casarme amb una mallorquina i tenir fills aqui. A casa nostra conversam amb les dues llengües sense cap problema, i ho consider una virtud, no un defecte. Jo no m'excluexo de res, de fet, estic molt agrait al poble i em consider un sineuer més. Durant aquests anys he apres a xerrar mallorquí i amb l'ajuda dels meus fills a escriurel mitjanament com puc. Es vere que al principi la gent em girava la llengua, ara no ho fa casi nigu, faltaria mes, jo que entenc el mallorqui i el respect. No exigesc a nigú que em xerri en castellà. No em podeu respectar a mi per voler mantenir també la meva llengua materna viva? Gràcies per la teva atenció i perdonam si fag faltes d'ortografia, no ho tenc del tot perfeccionat.
Apreciat Sr. Álvarez: Dubtam molt que vosté, a Sineu, s´hagi trobat durant la seva dilatada carrera a aquest poble amb majoría de pacients que tenguessin per llengua natural el castellá. Per tant, si no ha tingut cap problema lingüistic suposam que la majoría dels interlocutors han girat la llengua per comunicar-se amb vosté. Quan una persona, després de trenta tres anys, no es capaç de tornar el favor als ciutadans i a la terra que l´acull, -el seu comunicat és en castellá i voldríem recordar-li que aquest diari es l´ùnic en catalá- entra de ple dins el que a aquesta terra anomenam foraster, que no te res que veure amb racisme, però sí amb mala educaciò. Es vosté qui s´exclueix a sí mateix.
Ni una cosa ni l'altra. A Mallorca coneixem la gent de la península que parla en castellà com a "Forasters". és cert que no és una paraula simpàtica, però tampoc racista. Per jo, doctos, racista és aquell que pretén segregar els al·lots a diferents aules per motius lingüístics. Això és racisme. Fins ara catalanoparlants i castellanoparlants hem conviscut a les aules plegats. Sens dubte el castellà és la llengua que domina, però tit i així, hem conviscut. Doctos, facis una pregunta: ¿Quantes vegaders heu canviat el castellà pel català, a la consulta? ¿Quantes vegades, en canvi, els sineuers han canviat la seva llengua pròpia per la castellana? No parlem de racisme, parlem que des de l'any 1229, la llengua pròpia de les Illes Balears és la catalana. No ens negueu allò que és nostre, ni ens digueu racistes per defensar la nostra llengua. Per dignitat, doctor! Salut, que no falti! Toni CL
Comentari de part de mon pare, José Manuel Álvarez Gabeiras (el conegut metge). Gracias por vuestra llamada y vuestra rectificación, es de agradecer que los medios de comunicación busquéis la máxima objetividad posible, siempre respetando vuestra línea editorial e ideología. Gustoso leeré mañana la columna de rectificación. Un saludo Toni Pol.