Una cadena humana envolta Portocolom per protegir-lo

Mig centenar de persones es concentraren ahir a l’emblemàtic indret per rebutjar les intencions de Ports de les Balears d’instal·lar-hi més pantalans

La marxa d'ahir és una de les primeres reivindicacions per protegir el territori de la legislatura de José Ramón Bauzá. Fotos: Gori Vicens | A.BASSA

TW
14

La majoria absoluta de José Ramón Bauzá li permetrà fer el que vulgui, però això no vol dir que no topi amb el rebuig social. En matèria de territori, ahir ja es va fer la primera passa. L'escenari fou Portocolom, on una cadena humana de mig centenar de persones envoltà el port per exigir-ne la protecció.

La convocatòria, a càrrec de la Plataforma Quinportvolem? i Indignada Portocolom rebé el suport de la Federació d'associacions de veïns de Felanitx, GOB, Felanitx en Moviment, Obra Cultural Balear, Bloc per Felanitx, Grup Airós i associació Amics dels Closos de Can Gaià. Tots junts es declararen en contra de la construcció de nous espigons, de la col·locació de més pantalans, de l'allargament de molls, de noves edificacions a primera línia de la mar i de les facilitats que, per exemple, es preveu que es donin a vaixells més grossos.

Declaracions

"Salvant Portocolom. Amb centenars de persones que no volen més destrucció de Mallorca. El que no està espenyat que no ho arreglin", escrivia al seu Twitter el diputat de PSM-IV-ExM, Antoni Alorda, en el transcurs de la marxa. I és que l'oposició parlamentària al PP ja anuncià divendres que sortiran al carrer en contra de més destrucció de territori.

La lectura d'un manifest donà els sus a la marxa, que posà punt final amb un dinar popular. Durant la lectura del manifest, s'exigí la preservació de la fisonomia i l'encant de Portocolom. Sota cap concepte estan d'acord amb la instal·lació de més pantalans dins el Riuetó, projecte que, segons denunciaren, Ports de les Illes Balears vol dur a terme aquest hivern. Per això, i davant la incertesa de les actuacions futures, demanaren "informació i transparència". De ben segur que la d'ahir és només la primera de moltes marxes per protegir el territori.