Les oliveres de Jornets són arbres sòlids, productius, l'orgull de Mariano Planas Gual de Torrella, que n'obté un oli preciós i valorat.

Quan començàreu a sembrar oliveres?
M'agrada de sempre, el camp. Em va influir en aquest tema el meu senyor avi, que va ser un home molt interessat per la innovació en agricultura. Quan mon pare ens va donar la finca, la vaig voler arreglar i vaig mirar les possibilitats de cultius. Hi havia ametlers, però no hi vaig veure futur. I les condicions físiques del lloc són bones per a l'olivar. Per això vaig decidir sembrar oliveres i arrabassar els arbres que hi havia.

Per quina varietat us decidíreu?
Vaig mirar les varietats i triàrem la picual. És un arbre productiu que dóna un oli estable que aguanta molt de temps les seves característiques organolèptiques sense oxidar-se. A cada lloc li va millor una cosa que l'altra. A Mallorca, la picual va molt bé i té poques malalties.

On teniu l'olivar?
El tenc a Jornets, a Sencelles, en una parcel·la de 38 quarterades en la qual n'hi ha 8 d'olivar.

Féreu oli de tot d'una?
Bé, primer vàrem preparar la terra durant un any i mig. El 1998 férem la sembra i el primer any ja collírem 800 kg d'oliva. La picual és molt productiva. L'oliva la duia tota a Sóller i a Caimari. Tan sols feia un poc d'oli per a mi. Després d'uns quants d'anys, quan començaren a davallar els preus, vaig passar a fer oli i a vendre'l. La Denominació d'Origen i la feina de Pep Oliver al capdavant ens ha ajudat molt.

En feis molt, d'oli?
Vàrem començar a poc a poc: una part de la producció d'oliva la venia a les tafones. Ara, de tota l'oliva que collim en feim oli: entre 10.000 i 12.000 litres anuals. Enguany hem collit 70 tones d'oliva. La producció plena la tendrem als 30 anys d'edat dels arbres, ara encara augmenten de cada any.

Com duis els arbres?
Els feim una exsecallada cada any, perquè no se'n vagin massa amunt i per aclarir-los. L'arbre vol sol i que li passi l'oratge. La feim el desembre i gener. El juliol i agost llevam els bordalls de les soques perquè quan l'arbre va bo treu de pertot. Arreplegam les restes de branques i les capolam, així ens serveixen per millorar el sòl, se n'evita l'erosió i s'adoba la terra. No llauram, tenim un sòl ben constituït i les arrels són superficials. A més, fa 4 o 5 anys que feim agricultura integrada.

Com adobau l'olivar?
L'adobam amb nitrogen, potassi i fòsfor. Depèn del moment. A vegades donam un ajut als arbres amb el reg per goteig. Però som molt respectuós amb els adobs. A vegades, l'excés de nitrogen genera problemes.

Com és el vostre oli?
És un oli varietal de picual. Un oli d'oliva verge extra de qualitat: autèntic suc d'olives. Els atributs de l'oli són el resultat dels antioxidants que les olives tenen damunt la pell per protegir-se. Si la collim madura, ja no té tants d'antioxidants. L'embotellam en botelles de quart i mig litre. També l'envasam en llaunes petites.

Com en feis la comercialització?
Feim venda directa a botigues, restaurants i hotels. Costa, però a poc a poc es va introduint. Tenim una gran resposta de banda de la població europea resident i visitant. Els alemanys, per exemple, cerquen la nostra finca i la troben. Els agrada venir-hi i veure d'on surt l'oli.

Feis gens d'exportació?
Exportar és molt costós i has de tenir infraestructura. Venim a fer una exportació indirecta a través dels visitants que ens compren i s'enduen l'oli al seu país. Els alemanys, austríacs i suïssos hi manifesten molt d'interès.

Heu obtingut reconeixements internacionals?
Sí, hem tingut dos premis: el 2010 a Alemanya a la revista Der Feinsschmecker, que ens va seleccionar i recomana l'oli de Jornets. Després hem obtingut una medalla de plata a París en un concurs de productes agrícoles, encara més exigent que els alemanys.

Quin és l'objectiu de tota la vostra feina?
Encara que l'opció principal no és el negoci, és evident que s'ha de cercar una rendibilitat a llarg termini. És una manera de tenir la finca arreglada. Però, a més a més, m'agrada molt fer-hi feina. El camp, si li tens esment, és molt agraït.