La Fira de Pollença perd artesans. Aquesta era ahir dematí la frase més estesa en un encontre, la Fira de Tardor, que té una important fama per la qualitat dels productes que s'hi mostren i pel seu marc incomparable (el claustre de Sant Domingo).Tanmateix, els seus encants no han estat enguany suficients per en temps de crisi garantir la presència d'alguns artesans que acudien anualment a la cita i que en aquesta ocasió no varen mostrar els seus productes.

La Fira de Tardor, una de les típiques d'aquesta època de l'any, amb vehicles antics, mostres d'animals (la de les arts de caça era espectacular), gastronomia (la cooperativa pagesa hi va presentar me envasat) i l'excel·lent cort d'artesans (malgrat el notable descens, n'hi participaren prop de seixanta), va congregar milers de persones que van aprofitar el matí de diumenge per visitar el municipi sense les aglomeracions d'altres anys. Si alguna cosa diferencià la d'ahir de la fira d'altres anys va ser l'oportunitat política a una setmana de les eleccions generals.

Campanya electoral
Tots els partits disposaven d'un estand en el qual repartien propaganda i la comitiva d'autoritats superava en nombre la d'altres anys amb candidats com l'alcudienc Miquel Ramis (PP). El claustre de Sant Domingo, amb menys paradetes artesanes que en altres ocasions, enlluernà amb la construcció d'una espectacular sínia de fusta, mentre que en l'interior de l'església del convent, com ja és tradicional, hi havia teles, objectes de decoració, mobles, vidre... tot un aparador de la qualitat dels productes fets a mà amb el segell del disseny balear.

El programa de la fira es va complementar amb interessants activitats, com la mostra de tir de fona al parc infantil, organitzat pel Club Foners de sa Pobla, i l'exhibició de trial infantil del Club Trial. Com diu el batle de Pollença, Bartomeu Cifre, en el programa d'aquesta XXVIII Fira d'Artesania: "Pot ser que la fira hagi perdut el seu objectiu primitiu, però ha sabut adquirir-ne de nous i és aquí on Pollença ha demostrat que fa falta lligar la continuïtat de la tradició amb l'esperit innovador tan característic del segle XXI".

MURO

La carabassa catalana no té competència
Les carabasses de Sant Feliu de Codines (Catalunya) han fet efecte a Muro. Un any després que uns veïns d'aquella zona duguessin a la localitat llavors de les seves carabasses gegants, els grans fruits gairebé han acabat amb l'espècie autòctona, a la qual superen en mida, però no en gust, segons els experts. L'efecte de Sant Feliu de Codines ha estat tan gran que enguany la Revetla d'Algebelí, organitzadora del concurs més aplaudit de la Fira de Tardor, ha decidit crear un premi específic per als exemplars autòctons, que va recaure ahir en Jaume Mulet, l'únic en concurs amb dos exemplars d'aquesta classe (a la imatge superior). El premi gras s'ho va endur la carabassa forana de Miquel Cloquell, amb 293 quilos (a la fotografia de l'esquerra ).