Can Majoral és un punt de referència en l'elaboració de vins ecològics i de qualitat. Mireia Oliver hi aporta els seus coneixements i entusiasme.
Sempre heu estat dins el món del vi o fou cap descobriment?
Hi vaig néixer. Can Majoral va començar fa 32 anys, l'any que jo vaig néixer. No va ser cap descobriment, sinó que ja ho tenia integrat dins mi mateixa. Primer, vaig estudiar geografia, però un dia, fent un cafè amb Bàrbara Mesquida, vaig decidir anar-me'n a estudiar enologia a Barcelona.
I l'experiència s'ho va pagar?
Vaig estudiar a Sant Sadurní d'Anoia. Em va agradar molt, perquè estàs immers per complet dins el món del vi. Veus passar constantment tractors plens de raïm. En volia veure la part pràctica i vaig aprendre molt treballant en empreses vitícoles de la zona. Després, vaig fer feina com a professora d'enologia a l'Escola d'Hostaleria de Barcelona, mentre continuava treballant en un celler. Ara, fa un any que em dedic al cent per cent a Can Majoral.
Quina és la vostra tasca a Can Majoral?
La meva feina és organitzar l'empresa. Som un equip i ens entenem molt bé. També duc l'explotació agrària: vinyes, garrovers i ametlers. El treball de la terra és la clau de tot i és a això que jo em dedic.
Com són les vostres vinyes?
Les vinyes són a Son Roig i a Son Reus, a Algaida. I són el punt de partida de tot. Jo defens molt el treball a la vinya. Hi feim agricultura ecològica i intentam respectar molt el producte i acompanyar-ne bé l'elaboració. Treballam molt a la vinya per poder tenir un bon vi.
Quins vins elaborau?
Tenim vuit vins emparats per dues marques: el Butibalausí, amb un blanc, un rosat i un negre joves; i el Can Majoral, amb dos vins blancs fermentats en fusta i tres de negres de criança llarga. A part, hi ha la línia de vins experimentals, que no venem, però que elaboram: giró blanc, gorgollassa i giró negre.
Experimentau, idò, amb varietats tradicionals?
Sí, a Mallorca hi ha una quantitat molt important de varietats autòctones i és un patrimoni indispensable que no hem de perdre. Per desgràcia, de varietats autoritzades n'hi ha poques i hem d'aconseguir canviar aquesta situació absurda. Això ens pot ajudar a diferenciar el nostre vi. Les varietats foranes també hi han de ser.
El mercat respon als bons vins de Mallorca?
Sí, jo també en duc la comercialització i ho conec. Tenim la sort que el 80% de la nostra producció es ven a Mallorca. La resta es ven a gent que valora els vins de Mallorca i els ecològics, sobretot a Alemanya i a Suïssa.
S'ha de continuar el camí de l'exportació?
L'exportació pot augmentar, però no tenim més vi que el que tenim. Ara, vénc d'un tast de vins mallorquins a Zuric organitzat per la Cambra de Comerç i n'hi ha molta acceptació. Exportar-ne està bé i veure que la gent valora els vins d'aquí sempre és una satisfacció.
I el nostre mercat insular?
El més important és que el mercat local s'eixampli. La gent hauria de ser més conscient, i no sols amb relació als vins, de la qualitat dels nostres productes. És ver, però, que de cada vegada la gent els accepta més.
Una proposta vostra és lligar vi i cultura?
És que són dos àmbits inseparables. Elaborar vi també és un acte creatiu. Férem els 30 anys i n'editàrem un llibre. Ara, hem gravat un CD de poemes àrabs que va traduir Guillem Rosselló Bordoy i que varen ser musicats per Joaquim Domènech. Sempre intentam estar actius. Som presents a Eticentre i estam amb les empreses amb responsabilitat social, en l'agricultura ecològica, amb els petits cellers. Ara, hem emprès un projecte de recerca de càlcul de l'eliminació de CO2 dins l'empresa vitivinícola.
Quin és el moment del nostre vi?
Està bé que hagin aflorat tots aquests nous cellers: això ha fet que la gent el comenci a conèixer, a tastar-los, que s'ajuntin esforços i que el vi de les Illes es posicioni millor. Trob que en l'ambient del vi hi ha moltes ganes de fer feina, de tirar endavant.
La dona hi té un paper important?
Tenim la sort que en el món del vi a Mallorca hi ha moltes dones. A mi, realment, és el que més m'agrada: és la meva feina i, a la vegada, l'entreteniment millor.
