Demanen quatre anys de presó per a l'exbatle de Muro per captar vots il·legalment

La setmana vinent es celebrarà el judici contra Jaume Perelló (UM) per l'empadronament irregular en el municipi per a les eleccions de 1999

Jaume Perelló, en el despatx de la batlia de Muro, en una imatge d'arxiu | Foto: Maria Nadal

E.P.Muro22/01/11 0:00

La Fiscalia sol·licita quatre anys de presó i una multa de mil euros per a l'exbatle de Muro Jaume Perelló (UM), qui s'asseurà a partir d'aquest dilluns i durant tota la setmana al banc dels acusats per ser jutjat per un presumpte electoral per haver engreixat el cens electoral del municipi entre febrer i maig de 1999 amb l'objectiu de captar vots en les eleccions que van tenir lloc el juny d'aquell any. D'aquesta manera, l'acusat haurà de comparèixer davant del tribunal de la Secció Primera de l'Audiència Provincial en el marc d'aquest judici, en el qual seran interrogats un total de 28 testimonis proposats per l'acusació pública. Per la seva part, l'acusació particular, en representació de l'Ajuntament de Muro, reclama tres anys de presó per a l'exprimer edil d'UM.

Tal com postula el Ministeri Públic en el seu escrit de qualificació provisional, Perelló, ajudat pel funcionari del Consistori encarregat de l'estadística, Antoni Català -qui va morir en 2005- va dur a terme diverses actuacions a través de les quals va aconseguir que quedassin empadronades o reclamassin la seva inclusió en el cens electoral nombroses persones no veïnes de Muro i sense cap relació amb aquest municipi. Per a això, en uns casos van ser empadronades en un mateix domicili diverses persones sense cap vincle entre si mentre que en d'altres van aparèixer inscrites d'altres en llocs o domicilis inexistents, com una cotxera o una finca rústica, segons la Fiscalia. Així mateix, van aparèixer diverses persones empadronades, també sense relació entre elles, en habitatges pertanyents a persones pròximes a l'acusat.

Es dóna la circumstància que, tal com assenyala l'escrit d'acusació, molts d'aquests empadronats es van donar de baixa durant el mes de juliol, una vegada celebrats els comicis el 13 de juny de 1999. Es pot assenyalar que entre els testimonis que declararan durant el judici es troba el també exbatle, en el seu cas per Convergència Democràtica Murera (CDM), Miquel Ramis -actual propietari de Grupotel i imputat en el cas Palma Arena-, a qui precisament Perelló havia demandat anys abans per un delicte de prevaricació.