La curolla per la pròpia història i per les arrels d'un llinatge poden conduir a la investigació i a la dedicació constant per esbrinar els secrets de tots els avantpassats que tenen l'element identificatiu més significatiu: un mateix nom.

De fet, amb la idea d'elaborar un complet arbre genealògic, Margalida Obrador fa tretze anys que treballa amb la vista posada amb l'estudi, Antoni Adrover i els seus, que s'exposà durant les festes de Sant Miquel de Calonge. Es tracta d'un extens arbre genealògic del llinatge Adrover del nucli de Calonge que es remet a l'any 1458 i que arriba fins a l'actualitat.

"Tot es va iniciar perquè a ca la meva padrina vaig trobar papers de l'any 1600 i vaig començar a investigar als arxius. Vaig trobar que tot Calonge procedia de la mateixa persona. Una cosa va dur l'altra i ha estat com un puzle", va explicar l'autora.

Fins ara, l'entramat del llinatge Adrover a Calonge arriba a 19 generacions amb el nom comú i prop de 12.000 persones diferents que si s'hagués d'exposar de manera lineal ocuparia un llençol de prop de 200 metres. Per aquest motiu, s'han mostrat les generacions tant a parets com a panells als visitants, els quals hi han aportat més dades, per la qual cosa l'arbre podria créixer amb més branques.

Un nom propi

El felanitxer Antoni Adrover del Call enceta el treball d'Obrador, ja que tot comença quan l'any 1458 comprà les terres del que era la possessió de Calonge i s'hi establí. Els seus fills encara eren de Felanitx, però els seus néts ja vivien a Calonge. Llavors, molta gent de Felanitx va anar a viure a Calonge pel parentiu que tenien. Per exemple, els Vadell també provenen de la part de Felanitx i d'altres famílies també s'establiren a Calonge, com els Vallbona, els Rigo i els Binimelis.

Les darreres set generacions s'han fet a partir de gent que viu a Calonge amb la col·laboració dels membres de l'Associació Cultural Es Majoral, que han recopilat fotografies i dades més recents anant casa per casa a demanar imatges, amb la qual cosa tothom pot posar cara i rostre a la saga familiar dels Adrover de Calonge. Les aportacions del poble han estat rellevants per continuar amb el treball històric d'Obrador, qui accepta qualsevol dada per continuar ampliant l'estudi. Així, part dels descendents d'Antoni Adrover tenen amb fesomia, nom complet, malnom i data de naixement i de defunció, com es pot veure a l'exposició esmentada. Cal recordar que aquest nucli del municipi de Santanyí començà a establir-se com a poble devers l'any 1500 i el 1600 ja hi havia unes 20 famílies.

El començament d'aquesta tasca, que s'inicià amb la troballa de documentació datada de l'any 1600, s'ha anat teixint durant tretze anys, durant els quals tant la informació aconseguida per familiars i veïnats com la consultada a través de l'Arxiu Diocesà i l'Arxiu del Regne Històric de Mallorca han estat fonamentals per descobrir les branques dels Adrover.

"Pare del poble"

A partir de la informació exposada, el llinatge Adrover etimològicament vol dir "pare del poble" i té altres derivats, com Adroher i Adroer. Amb la classificació que estableix Francesc de B. Moll, pertany al grup dels noms germànics.

Durant aquests dies, han estat molts els curiosos que han cercat avantpassats, coneguts o veïnats entre el llençol dels Adrover de Calonge, que ja té prop de 12.000 integrants, 19 generacions i gairebé 200 metres lineals d'arbre genealògic, amb el rerefons de 13 anys de feina dedicats a treure a la llum totes les ramificacions possibles de la saga. Obrador pretén continuant gratant entre el passat per mostrar-lo en el present i conservar-lo per a les generacions futures.