Els veïns de Ruberts, l'empresa promotora que havia començat a construir els quatre polèmics adossats i l'Ajuntament de Sencelles estan a punt de tancar un acord que "restablirà la legalitat urbanística" al llogaret, tal com ordenà el jutge ara fa quasi dos anys.

El principi d'acord preveu que els tres adossats construïts i habitats es mantinguin i es legalitzin. Els altres quatre, les obres dels quals es paralitzaren el 2006, ja no s'acabaran. El batle de Sencelles, Joan Carles Verd, explicà que el Consistori ha proposat a la promotora traslladar l'edificabilitat al nucli urbà. El solar on ara s'aixequen els fonaments dels habitatges passarà a ser de propietat municipal i es convertirà en una zona verda i d'equipaments. Així mateix, tot el creixement urbanístic que preveien les Normes Subsidiàries de 1995 s'anul·larà definitivament. En aquest sentit, cal recordar que els tribunals ja havien invalidat l'ordenament urbanístic de Ruberts, però la Sala mai no havia planificat una nova normativa.

Un llogaret
La polèmica urbanística de Ruberts s'inicià l'any 2001, quan l'Ajuntament de Sencelles, llavors governat pel Partit Popular, concedí una llicència que autoritzava a la construcció de tres adossats a l'entrada del llogaret. El GOB i els veïns s'hi oposaren tot d'una i impugnaren la normativa urbanística que ho permetia, però quan els tribunals, cinc anys més tard, els donaren la raó de manera definitiva, els adossats ja estaven aixecats i habitats. Aquests tres es mantindran.

El segon contenciós urbanístic, pendent de resoldre's, el posaren també els veïns i el GOB per una llicència que preveia quatre adossats més. Els habitatges es començaren a construir, però Joan Cerdà, qui aleshores era el conseller insular de Patrimoni, ordenà la paralització de les obres per por que no fessin malbé un jaciment arqueològic proper.

Aquests són els quatre adossats començats que ja no s'acabaran. Per evitar indemnitzacions que podrien ser milionàries, Joan Carles Verd detallà que la promotora pretén acceptar una proposta de la Sala per traslladar l'edificabilitat -l'aprofitament urbanístic adquirit- a un solar de titularitat municipal de Sencelles. Per contra, el solar de Ruberts es convertirà en una zona verda i d'equipaments de propietat de l'Ajuntament on potser es construirà un aparcament. La resta d'habitatges que preveien les Normes de 1995 (llevat dels que es poden construir dins el nucli urbà) tampoc no es podran aixecar.

Malgrat que l'acord no està del tot fermat, el batle de Sencelles, Joan Carles Verd, explicà que "havíem d'actuar: els tribunals ens obligaven a fer-ho i calia evitar nous perjudicis a l'Ajuntament". La presidenta de l'associació de veïns, Maria Antònia Sampol, també valorà positivament el principi d'entesa.

Cal recordar, així mateix, que el Consell de Mallorca declarà ara fa dos anys Ruberts -a instàncies dels mateixos veïns- Bé d'Interès Cultural (BIC), amb la qual cosa és el Consell de Mallorca qui autoritza i fiscalitza el creixement urbanístic del llogaret.