Amb l'objectiu d'exigir celeritat a l'hora d'iniciar les obres de restauració del castell de Santueri, més de 300 persones, convocades per l'associació d'amics dels Clossos de Can Gaià, participaren en una marxa a peu des del Carritxó fins a l'esmentada fortalesa. Aquesta excursió cultural i reivindicativa serví per conèixer més de prop la història d'aquest castell roquer, de la mà de l'historiador Antoni Mas, i per accedir-hi de manera oficial després de deu anys de portes tancades arran de la polèmica sorgida pel metge suís Rupert Spillman, que fou aplegat amb un detector de metalls duent-se monedes de la propietat.

S'ha de recordar que fa poc més d'un any, el Consell de Mallorca aprovà un conveni amb la propietat, la família Vidal, en què s'establia un projecte, dividit en diferents fases, per evitar l'augment de la degradació en aquest bé patrimonial. Així es manifestà Pere Coves, del col·lectiu convocant, qui exigí una actuació urgent sobretot a un mur de la façana i a una de les dues torres.

Santueri es començà a bastir l'any 1316 en substitució d'una antiga fortificació musulmana i és un dels tres castells roquers que encara es conserven a l'Illa. Avui, les restes presenten un grau patològic molt greu, tal com figura en el catàleg municipal.

Projecte

El projecte de Patrimoni preveu que les feines de restauració s'allarguin durant gairebé un any i que tindran un pressupost de 241.200 €. Pel que fa a l'actuació concreta, els tècnics treballaran en deu zones prefixades que són les que presenten un perill de degradació més elevat. La primera afecta l'accés a la fortificació que, massa vegades, ha estat objecte d'agressions i d'actes vandàlics. En aquest punt s'inclourà la reparació del mur de la barbacana d'accés i es farcirà la paret sobre les escales, entre la barbacana i la porta del castell.

La torre de l'Homenatge, un dels elements característics del recinte, també serà objecte de consolidació. Actualment, presenta un deteriorament considerable, sobretot a la cara interior de la paret. L'any 1967 ja s'hi va dur a terme una actuació i es féu un farcit similar al que ara faran els tècnics del Consell, que es realitzarà amb material original que es troba a l'interior de la torre.

Les dues torres cavalleres també es troben mig ensorrades i en mal estat. A la primera es col·locaran bastides i es reposaran les pedres que queden dins la torre, cosa que impedirà que en caiguin més o que ho faci una part del mur. La segona torre és la que es presenta com un dels punts més delicats del castell i també s'hi col·locaran bastiments i els carreus (escampats ara pel coster del puig) podran ser recuperats.

Fa anys que els ciutadans de Felanitx i les entitats conservacionistes reclamaven la restauració i preservació d'aquesta fortificació. Aquest recinte medieval, en època de Jaume I, es convertí en bastió de resistència àrab, escenari de fets històrics i violents a Mallorca i que l'any 1811 passà a mans privades.