Era per la festa del Corpus de l'any 1945 quan els 'Cavallets' dansaren per darrera vegada. Ara, i quan es compleixen 65 anys de la desaparició, tornaran a ballar, però aquest pic ho faran en el marc de les festes de la Beata. Un grup de joves vilafranquers, amb el suport de l'Ajuntament, en vol agafar el relleu i, per això, iniciaren fa uns mesos una recerca sobre la història, la dansa i la música que acompanyaven aquestes figures.
El fet que encara hi hagi testimonis d'aquesta generació de Cavallets n'ha facilitat la recuperació de la música i dels balls.
Els Cavallets eren formats per onze nins que ballaven anualment pel Corpus, una festa que organitzava el convent de les germanes de la Caritat. Els dansaires vestien, en aquella època, una indumentària típica del ball de bot, però amb un element distintiu: un capell amb una ala aferrada acompanyada de plomes d'indiot, llevat d'un nin que feia les funcions de dama, com en tota dansa ancestral.
Conservació
Una de les poques imatges que es conserven dels darrers balls la guarda el matrimoni format per Gabriel Bauçà i Catalina Nicolau, Not, pel fet que Gabriel és un dels testimonis vius dels Cavallets. Les fotografies que il·lustren aquesta informació daten de 1941, quatre anys abans que desapareguessin. Totes estan fetes davant l'església de Santa Bàrbara, on es realitzaven unes obres d'ampliació del temple i que foren inaugurades un any més tard.
Així, són moltes les persones majors de la vila que encara guarden dins la memòria aquestes danses. La recuperació dels balls i de la música és una tasca que acaben de perfilar i en breu es preveu que comencin els assajos.
Els Cavallets, emperò, tenien els elements propis de la festa del Corpus Christi, la festa de l'Església catòlica que venera l'eucaristia que té lloc el dijous següent a l'octava de Pentecosta. El seu origen medieval serví a l'Església per exaltar el cos de Crist davant els que el negaven. Per això, i aquí entren diferents figures, com les Àguiles o els Cavallets, se li atorgà un caràcter més propi de les festes paganes que no d'una solemnitat cristiana.
Amb tot, Vilafranca recupera un dels balls perduts però vius dins la memòria col·lectiva. La implicació d'aquest grup de joves i d'altra gent del poble que participa en la recuperació de la música i de les danses faran que per les festes de la Beata es pugui refermar la història.
