Sense cridar i sense males paraules, però amb el convenciment que la integració lingüística en català és una eina pedagògica que funciona i funcionarà a les escoles de les Illes. Amb aquest esperit més de mig miler de persones varen participar ahir a Porreres en la vint-i-cinquena Trobada d'Escoles Mallorquines.

La intenció, ben assolida, era que nins, pares i professors gaudissin d'un dia d'activitats centrades en el coneixement de la cultura popular i la llengua catalana. Una manera de defensar des de les aules i des del carrer que "el model educatiu dels nostres col·legis ha de ser en català i arrelat al medi", explicà el portaveu del moviment d'Escoles Mallorquines, Josep Bernat Sànchez. Un model que avui segueixen moltes de les escoles de Balears, però no totes. Així mateix, Sànchez advertí: "No permetrem que es faci cap passa enrere en el procés de normalització del català a l'escola i per això exigim a la Conselleria d'Educació que no dubti a l'hora de prendre decisions i d'impulsar aquest projecte".

La veu dels infants

Tot i que la jornada va ser intensa i molt llarga, potser el moment més emotiu va ser la lectura del manifest, que fou llegit per alguns dels alumnes dels més de seixanta centres de Mallorca que donaren suport i foren presents a la trobada d'ahir. "Només una educació en català assegurarà que tots els infants, independentment dels nostres orígens i de la nostra llengua familiar, sapiguem parlar la nostra i també altres llengües", indicà sense cap tremolor en la veu una de les nines encarregades de pronunciar l'escrit.

Ara bé, més enllà de reclamacions i discursos, la 25a Trobada d'Escoles Mallorquines va ser un esdeveniment capaç de demostrar que els mestres, les famílies i les futures generacions de ciutadans d'aquestes illes, sense tenir en compte el seu lloc d'origen, són capaços d'aprendre, conviure i divertir-se en català.

Després de la cercavila que protagonitzaren dos gegants i la Colla de Dimonis Infantils d'Alaró per molts dels carrers de Porreres, començaren les activitats i els concerts al parc de n'Hereveta d'aquesta vila del Pla.

Un espai per recordar i ensenyar els jocs tradicionals dels nostres padrins; lliçons de teatre amb disfresses incloses; tallers per aprendre a fer i a tocar alguns instruments de percussió populars, modelar ceràmica i assecar albercocs; contacontes; correfocs; exposicions; cercaviles i concerts foren el teló de fons d'una jornada dedicada als èxits d'un model educatiu que ha pres com a llengua vehicular el català.

 Èxits demostrats

Malgrat que algunes persones posen en dubte el model educatiu que la llei estableix per a les Illes Balears, "els pedagogs i els alumnes hem demostrat que funciona perquè els resultats hi són, tot i les mentides que molts s'entesten a fer creure", explicà un dels molts mestres que foren presents ahir a Porreres.

Precisament ahir, el moviment d'Escoles Mallorquines anuncià que s'ha "iniciat una estreta relació amb la Federació d'Escoles Valencianes i amb l'associació Òmnium Cultural del Principat de Catalunya". Un lligam que permetrà que els alumnes de les Balears participin en certàmens i en esdeveniments organitzats per aquestes dues agrupacions, com ara el concurs literari que en la passada edició reuní més de 70.000 relats en català escrits per escolars.

A més a més, els estudiants, a part de poder interrelacionar-se en català i en les llengües que aprenen a l'escola, volen que els centres i les seves famílies lluitin per convertir-los en persones amb esperit crític.