La batlessa de Santa Maria, Rosa Vich, reconeix que en els darrers anys "s’havia regat en excés amb fems de purins" els conreus del municipi. Aquest excés ha tingut conseqüències. La més palpable i immediata, les olors dels abocadors que després s’escampen pel terme municipal. "De vegades arriben a la plaça del mercat i tot", explica un santamarier que considera "anormal que en ple segle XXI passegis pel carrer i sentis una pudorada de fems de porc".

El veí, que s’estima preservar la seva identitat, viu a l’indret de Son Montserrat, no gaire lluny d’una granja de cria d’aviram que fa una quarantena d’anys que està instal·lada al municipi i que té totes les llicències pertinents per desenvolupar la seva activitat. A l’altra part del poble, devora Son Llaüt, hi ha una altra explotació de cria de porcs. "Les olors que aquesta granja produeix són encara més molestes que la d’aviram", explica el santamarier.

Però el rec amb fems ha tingut altres conseqüències més greus. El mes de gener passat dos dels quatre pous que subministren aigua al poble es varen haver de tancar. Tant el pou de Can Borreó com el de Can Pere Pau, ambdós al nord del terme, presentaven una concentració de nitrats que excedia la quantitat permesa per les autoritats sanitàries. Des d’aleshores, l’Ajuntament compra aigua potable a EMAYA per garantir-ne el subministrament.

Ordenança

Dilluns passat entrà en vigor una ordenança municipal, pionera a les Balears, que entre d’altres aspectes regula la gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants. Al contrari d’altres comunitats com Catalunya, les Balears no disposen de normativa específica sobre aquest àmbit. Entre d’altres aspectes, l’ordenança permetrà controlar les explotacions ramaderes i les obligarà a elaborar un pla de producció i gestió de fems sòlids i purins i a disposar d’un registre de sortides de fems sòlids. A més, limita els recs amb fems a determinats mesos de l’any segons el tipus de conreu i estableix la prohibició de fer-ho els caps de setmana i festius. "La nostra intenció és que les granges continuïn treballant, però sense ocasionar molèsties", explicà Vich. "Per desembre ens reunirem amb els propietaris de la granja i els explicarem la normativa", digué, i augurà que amb el seu compliment "les olors minvaran o fins i tot desapareixeran".

210 Límits als recs

L’ordenança estableix que les aportacions màximes de nitrogen procedents de dejeccions ramaderes no superaran en cap cas els 170 kg de nitrogen per hectàrea i any en les zones declarades "vulnerables" i els 210 kg en la resta de zones. A conreus específics com el blat , l’alfals i la vinya, per exemple, s’estableixen unes altres xifres.