cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 23°
23°

Serps al·lòctones pasturen per Capdepera

Fa devers quatre anys que alguns caçadors de Capdepera detecten la presència d'una espècie de serp invasora. Alguns dels exemplars capturats s'acosten als dos metres de llargada i, segons afirmen els caçadors, les serps han fet minvar la presència de fauna autòctona, conills i perdius

Tres membres de la Societat de Caçadors de Capdepera fa anys que detecten la presència d’una serp invasora "que, segons ens han dit, prové de la Península i pot arribar a fer dos metres", assegura Miquel Ferrer. Ell és caçador i lamenta que "cada vegada queden menys conills i perdius perquè les serps s’ho mengen tot".Aquesta setmana tècnics de l’Institut Balear de la Natura i agents del Seprona han visitat la zona. Segons Miquel Ferrer, "tots han quedat espantats i ens han dit que totes les tramitacions es faran per urgència".

Passivitat

Ferrer, a més, es queixa que "farà quatre anys que vàrem avisar l’Ajuntament que trobàvem serps grosses per foravila. Sabem que els municipals n’agafaren una devora les Set Cases i durant mig any hem entregat totes les serps que hem trobat a la Policia Local. Encara avui no hem obtingut cap resposta ni una". Per això, alguns membres de la Societat de Caçadors han plantat cara a la multiplicació dels rèptils. "Jo tenc dos cans me i ells ja coneixen bé l’olor de les serps", assegura Miquel Ferrer. "Ramon, el guarda dels caçadors, també ha hagut d’aprendre a caçar-ne, ell té dos cans petits i ja n’ha capturades sis", afegeix Ferrer.

Però la veritat és que els caçadors gabellins s’estimarien més no "haver de caçar per poder caçar". I és que "aquesta classe de serp s’alimenta de conills i perdius. És una espècie depredadora incontrolada que s’ho menja tot i que s’escamparà, perquè dels cinquanta ous que pon dins cada niu, en neixen uns vint", lamenta Ferrer. Tanmateix, aquests no són els únics emperons de la presència de les serps. "A l’estiu dormen al ras i si passes per devora elles peguen una fuetada que fa un bon mal a les cames", afirma el caçador.

Origen del focus

"Vàrem caçar un exemplar d’un metre i setanta-cinc centímetres i el duguérem a analitzar a un parc zoològic. Ens varen dir que era una culebra bastarda, que és un tipus de serp molt comuna al sud de la Península i que la seva mossegada pot produir febre", explica Ferrer. Tot i que el caçador no vol donar res per segur fins que els experts hi diguin la seva, Ferrer comenta que "casualment un veí de Capdepera va dur fa uns cinc anys cent oliveres andaluses al municipi". Resulta que aquesta espècie de rèptils sol fer niu a boscos oberts o zones de cultiu. "A més, sabem que s’ha sembrat una d’aquelles oliveres a Artà i no fa gaire varen capturar un exemplar d’aquestes serps per allà", lamenta Miquel Ferrer.

"En total hem capturat unes vint serps. Fa uns anys eren més petites, però ara ja arriben al metre vuitanta", diu Ferrer, qui afegeix "jo no vull que la gent s’alarmi, però tothom ha de saber que hi ha un problema greu i que és necessari que hi posem solució".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Samuel Pinya, fa mes de 13 anys
No crec que el problema tengui tan fàcil sol·lució com diu na Miquela.
La veritat que capturar serps no és anar a cercar caragols o bolets. Són espècies molt més esquives i tenen uns amagatalls molt més discrets que una tortuga per exemple. De fet són els rèptils més desconeguts de la nostra comunitat. Ben poca informació sobre la seva biologia i ecologia en tenim.
Imaginau-vos des de quan són aquests ofidis a l'illa i han passat desapercebuts. Ara que són gran són més evidents.

Tot i així el problema no el veig a Mallorca que el mal ja està fet, sino a Eivissa a on no sols s'han trobat culebra bastarda (Malpolon monspessulanus), sino també serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis). En aquesta illa encara hi ha sargantanes que de produïr-se una expansió d'ofidis podria causar una extinsió de la població de sargantanes com ja va ocòrrer a Mallorca i Menorca amb l'arribada de les serps a aquestes illes.

En fi no és tan fàcil com sembla però si més sèrio del que pareix.
Valoració:0menosmas
Per miquela, fa mes de 13 anys
La solució no crec que sigui gaire difícil de trobar, ja que pel que pareix, i dónant com a bo el fet que aquestes serps no són autòctones, encara no s'han estès massa pel territori insular. Per tant, lo que haurien de fer ses autoritats és posar-se aviat enmarxa amb el tema i tallar el problema d'arrel (cosa que ja haurien d'haver fet fa més anys, que era mé fàcil encara).
Valoració:5menosmas
Per Sa Paparra, fa mes de 13 anys
Em recorda el relat curt de V. Blasco Ibañez, "La laguna de "Sanxa", (nom de la serp del relat).
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente