"Seguint les idees de Francesco Tonucci, he emprat els nins com a indicadors de la bona salut de la ciutat", aquesta és la base de l’Informe de Població Infantil a Manacor de 0 a 10 anys que Miquel Oliver Nogués va presentar divendres passat.

Una síntesi del dèficit històric que aquesta ciutat té amb els menors i algunes propostes per reparar-lo són els dos eixos del treball d’Oliver.

Sense espai per als nins

"Hi ha una cosa que crida molt l’atenció: que als nuclis de Cala Anguila, Cala Mendia, l’Estany den Mas i Cales de Mallorca no tenen ni un sol parc". Això significa que ni els 132 menors que viuen de manera permanent en aquestes urbanitzacions ni els que hi van de vacances durant els mesos d’estiu no tenen cap lloc per jugar al carrer.

Segons Oliver, "seria ideal que per a cada infant hi hagués dos metres quadrats de sòl públic d’ús infantil", però "a Manacor la proporció és de 0,72 metres quadrats per nin".

Tot i això, els parcs infantils manacorins tenen mancances. Oliver denuncia que "cap d’aquests no té la senyalització pertinent per indicar l’edat adequada per a cada joc, ni el telèfon per comunicar deficiències, ni la indicació dels centres sanitaris més propers en cas d’accident".

Amb tot, els parcs no són els espais exclusius per als més menuts. "Caminar a peu és un plaer per als adults, però per als nins és una necessitat perquè els permet usar la seva autonomia i orientar-se".

Segons els resultats de l’Informe, els nins i nines manacorins ho tenen mal de fer. "Un deu per cent de les voreres no arriba als 60 centímetres d’amplada i un altre 20 per cent no arriba als 90 centímetres".

Escoles saturades

La situació dels equipaments educatius del municipi és també un dels eixos principals de l’estudi. Si ens fixam en les llars d’infants, veurem que només "s’ofereixen 75 places públiques per a nins d’un a dos anys". Ara bé, a Manacor els devuit centres només en sumen 675 per als 1316 residents d’entre un i dos anys.

L’esquema es repeteix als centres d’Educació Infantil. "Ja sabem que el segon cicle d’Ensenyament Infantil no és obligatori,

però sí que és un dret i, per tant, qualsevol pare el pot exigir", assegura Oliver. De fet, per als 1.358 nins d’entre tres i cinc anys que viuen al municipi de Manacor, hi ha 1.325 places escolars. "Tenint en compte la saturació dels col·legis existents, s’ha de considerar la necessitat de crear noves escoles", afegeix l’autor.

Encara que la manca de lloc també és evident als col·legis d’Educació Primària, no tots els centres tenen la mateixa càrrega. "Mentre que els de Manacor estan sobresaturats amb ocupacions per sobre del 100 per cent, l’escola de Son Macià tan sols en registra un 51,3 per cent".

No obstant això, potser allò més curiós dins les escoles d’Educació Primària és que la població immigrant no sempre està repartida d’una manera uniforme. D’una banda, als centres concertats la mitjana d’alumnat estranger és de l’11,47 per cent. D’altra, en els públics la mitjana és deu punts superior.

Els pols d’aquesta realitat els representen "en un extrem, el Col·legi Públic Simó Ballester amb 35,31 per cent d’alumnes immigrants i, a l’altre, l’escola concertada Sant Vicenç de Paül, amb un 9,81 d’alumnes de procedència estrangera", comenta Oliver.