Antoni Mas Mas, el tupamaro mallorquí que va lluitar al costat de Pepe Mujica

Nascut a la vila mallorquina de Maria de la Salut va emigrar de nin amb la seva família a l'Uruguai. Va estudiar la carrera de Medicina a la Universidad de la Republica i s'acostà a diversos moviments de l’esquerra radical. A les darreries de la dècada dels 1960 es va incorporar al Moviment d’Alliberament Nacional - Tupamaros, on era conegut com ‘el gallego Mas’.

Quan Antoni Mas estava a la facultat de medicina, es va integrar a l’escamot tupamaro denominat Los Bravos que ell va liderar. En Toni Mas va ser un destacat representant de l’aparell guerriller. Finalment va ser detingut i empresonat. Va protagonitzar una cèlebre fuga del penal Punta Carretas, juntament amb altres cent tupamaros; finalment va ser detingut l’any 1972 i tancat a la presó durant tretze anys, fins al 1985.

A Toni Mas se li atribueix l’execució, dia 10 d’agost de 1970, acordada per l’MLN-T, del sinistre personatge Dan Mitrione, agent de la CIA, tot i que altres fonts afirmen que era agent de l’FBI, i assessor nord-americà acusat pels rebels d’instruir la policia uruguaiana en noves i cruels tècniques de tortura. Aquest episodi el va explicar amb detall Costa Gravas en el seu film, Estat de setge. L’acció s’emmarcà en un pla, ideat per Fernández Huidobro, centrat en el segrest de personalitats, diplomàtics i empresaris, entre els quals alguns brasilers i nord-americans, amb l’objectiu de poder negociar, des d’una posició de força, o bé l’alliberament de presos polítics o bé el pagament d’elevades quantitats de diners amb l’objectiu de finançar el moviment. Les accions de l’MLN-T sempre anaven acompanyades de campanyes justificades i divulgatives dels objectius perseguits, amb finalitat pedagògica. Si assaltaven una financera, per exemple, després repartien el botí per les barriades de Montevideo més deprimides i feien saber a l’opinió pública, mitjançant el repartiment d’octavetes, el per què de l’acció concreta. Si assaltaven les oficines d’una multinacional, robaven la comptabilitat i la documentació complementària per poder divulgar després les proves de l’espoli i del frau social, i així successivament.

Els tretze anys que en Toni Mas va passar a la presó varen ser molt durs; amb paraules textuals de Daniel Rey, un company seu de presidi, «Se ensañaron con el, lo convirtieron en un trofeo de la dictatura y de la tortura». Mas era sovint humiliat i maltractat amb tanta violència, que un dia, després d’una de les sessions especials a les quals era sotmès, va dir als companys: «El odio de los serviles es más peligroso que el de los déspotas; matan a la madre, si les dan la orden». Quan va sortir en llibertat, l’any 1985, gràcies a les gestions de dos cosins seus va poder tornar a Mallorca, on va intentar refer la seva vida de la millor manera que va poder. Va conèixer la seva companya, na Margalida i es varen fer una casa a Maria. En Toni Mas va procurar fer vida de poble fins que l’any 2002 va morir.