Segur que més d’una vegada us heu quedat dubtant davant d’una frase: Això no és correcte, sinó equivocat o Això no és correcte, si no...? Quin toca? La resposta pot semblar menor, un detall, però no ho és gens, perquè aquestes dues formes no són intercanviables. Escriure-les adequadament és important, especialment en un entorn formal (per exemple, un missatge de correu electrònic relacionat amb la feina) o públic (com una publicació a xarxes socials).
La confusió és habitual i té una explicació senzilla: la pronúncia és exactament igual. Tant fa si ets d’Ordino, de Mutxamel o d’Alaior: si no i sinó sonen gairebé igual. Però l’ús no és el mateix. No és igual dir No vull que em regali flors, sinó llibres que Si no em regala llibres, em posaré trista. En el primer cas, neguem una opció i n’afirmem una altra. En el segon, posem una condició i un possible resultat (una cosa que passarà en el cas que no se’n produeixi una altra).
Com veiem al titular i a l’exemple anterior, sinó és una conjunció adversativa: serveix per oposar dues idees, per negar un fet, esdeveniment o idea i afirmar-ne un altre. És el que utilitzarem, doncs, per indicar que algú no es va equivocar de dia, sinó d’hora (i que és precisament per això que no va assistir a l’acte). En aquest cas, desfem una suposició i aportem la informació correcta (és com dir no això: allò). També es fa servir quan volem reforçar una afirmació que ja hem començat a construir amb expressions com no només o no pas: No només van acabar el projecte a temps, sinó que van superar les expectatives. El sinó aquí ajuda a emfasitzar la segona idea.
També pot tenir altres usos: pot voler dir excepte, com en Tothom va signar, sinó una persona (és a dir, només hi va haver una persona que no va signar), o expressar una mena d’única opció, com en No hi havia altra alternativa sinó esperar. I encara el trobem en preguntes retòriques que amaguen una única resposta possible: Què podia fer, sinó esperar que les coses canviessin?
Si no, en canvi, és una altra història. Aquí tenim la conjunció condicional si seguida de l’adverbi de negació no. Aquesta combinació expressa una condició negativa. Per exemple, és el que trobarem en afirmar que, Si no canviem la clau d’accés al web, ens el poden tornar a piratejar. De vegades, el verb pot ser sobreentès: Cal canviar la clau d’accés al web; si no, ens el poden tornar a piratejar. Tothom entén que vol dir si no la canviem, però com que no ho diem explícitament, és aquí on més fàcilment ens podem confondre amb sinó.
La millor manera de no errar el tret? Quan dubtem, fem-nos aquesta pregunta ràpida: oposem dues idees o posem una condició? Si és el primer cas, sinó; si és el segon, si no. Pot semblar difícil, però un cop veiem la diferència, la qüestió es resol sola. De tota manera, si no ho veieu clar (o hi ha algun altre tema que us agradaria que tractéssim), escriviu-nos a l’adreça galmic@uib.cat i us respondrem tan aviat com puguem.
Elga Cremades (UIB, GALMIC)
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.