La trobada de l'NPLD va començar dijous, 8 de maig, amb l'Assemblea General, en què es van fer les eleccions per triar els membres del comitè de direcció. Aquest comitè, que va celebrar la primera de les dues reunions anuals en el marc de la trobada, està format per uns membres de ple dret que són els governs i per membres associats que es renoven anualment, com ara universitats i entitats. Enguany, s'han renovat també els càrrecs de la presidència i la vicepresidència, i Anna Jungner-Nordgren, fins ara vicepresidenta, ha passat a ser la presidenta de la xarxa, en substitució de Bartomeu Riera que hi era en representació del Govern de les Illes Balears.
Per la seva banda, Jungner-Nordgren forma part de NPLD en representació de Folktinget, el parlament consultiu de la minoria suecoparlant de Finlàndia. Pel que fa al càrrec vacant de vicepresident, l'ocuparà a partir d'ara Roger Serra, director general de Política Lingüística en els àmbits tecnològic i audiovisual de la Generalitat de Catalunya.
Recepció al Palau de Navarra i jornada sobre el desenvolupament sostenible de zones amb molts parlants d'una llengua minoritzada
Dimecres, 7 de maig, a l'horabaixa els representants de les entitats varen ser rebuts al Saló del Tron del Palau de Navarra, la seu del govern navarrès, per la vicepresidenta i consellera de Memòria i Convivència, Acció Exterior i Euskera, Ana Ollo. La trobada va continuar l'endemà, dijous, amb l'Assemblea General anual, i ha culminat aquest divendres, amb una jornada per explorar com els territoris amb una alta concentració de parlants de llengües minoritzades poden servir de model per al desenvolupament lingüístic i territorial sostenible.
Després d'una benvinguda a càrrec de Mikel Etxebarria, l'altre vicepresident de NPLD; Anna Solé, experta en multilingüisme de la Comissió Europea, i Ana Ollo, vicepresidenta navarresa, ha estat el torn de la conferència inaugural a càrrec de Maddi Dorronsoro. Investigadora de l'European Center for Modern Issues (ECMI), ha aprofundit en les àrees d'alta vitalitat per a les llengües minoritzades, des de la definició fins a les experiències diàries. La segona intervenció ha anat a càrrec de Miren Segurola, de la UEMA (la Mancomunitat de municipis bascoparlants), que ha parlat de les "arnasguneak" com a àrees fonamentals per a revitalitzar l'euskera.
A partir de mig matí, s'han presentat diferents casos d'arreu d'Europa. Sabrina Rasom, de l'Institut Cultural Ladí Majon di Fascegn, ha parlat de les valls ladines com a laboratori multicultural, i Bethan Webb, del Govern de Gal·les, ha abordat les àrees de major densitat d'importància lingüística. Per la seva banda, Elin Haf Grufyyd Jones, de la Universitat de Gal·les Trinity Saint David, i presidenta de l'organització europea ELEN, ha explicat el cas de revitalització lingüística comunitària de Prositec BRO, i Irati Odriozola i Kristina Urrutia, de UEMA i l'Ajuntament de Leitza, han compartit el cas particular de l'euskera a Leitza i han reflexionat sobre la interculturalitat del municipi. Goizane Arana i Leire Mitxelena, de UEMA i l'Ajuntament d'Arantza han exposat com s'ha d'avaluar l'impacte lingüístic d'un pla urbanístic i com s'ha fet a Arantza, i Eoin Ó Droighneáin, del Govern d'Irlanda, ha analitzat el procés de planificació lingüística d'Irlanda i com el govern dona suport a la vitalitat dels Gaeltacht, les regions de parla irlandesa. Jabi Arakama Urtiaga, director gerent de l'Euskarabidea - Institut Navarrès de l'Euskera, ha estat l'encarregat de tancar la jornada.
Les jornades han reafirmat el paper de la Plataforma per la Llengua dins de la xarxa NPLD i en la defensa dels drets d'una minoria lingüística com és la catalanoparlant. Per a l'entitat, a més, el fet de ser reelegida com a membre del comitè de direcció és una nova oportunitat per continuar defensant el català a escala internacional.
La Network to Promote Linguistic Diversity, una xarxa europea per a assessorar les institucions i fomentar la diversitat lingüística
La Plataforma per la Llengua forma part de la Network to Promote Linguistic Diversity (NPLD) en representació dels catalanoparlants des del 2016 i, el 2018 també va ser triada com a membre del comitè de direcció de la xarxa, una posició que va revalidar el 2023. L'NPLD té com a objectiu assessorar els governs a l'hora de desenvolupar polítiques lingüístiques que fomentin la diversitat, promoure la col·laboració entre associacions de minories lingüístiques i defensar els parlants de llengües minoritzades.
A més, l'NPLD té una influència directa sobre el Consell Europeu, un dels principals òrgans decisoris de la Unió Europea, i manté relació directa amb la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i el Consell d'Europa perquè la diversitat lingüística sigui tinguda en compte en tots els organismes europeus.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.