Així es desprèn de les dades recollides entre el gener i el juny pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), que han estat presentades aquest dimecres pel seu degà, Bernat Nadal, i el president de la demarcació de Mallorca, Joan Cerdà.
L'observatori elaborat pels arquitectes ha detectat durant aquests sis mesos un augment significatiu de l'activitat constructiva a l'arxipèlag en comparació del mateix període del 2024.
Aquest ha estat «fortament influenciat» per les legalitzacions de les construccions en sòl rústic que es trobaven fora d'ordenació i la infracció de les quals ja havia prescrit. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit un recurs presentat contra aquesta mesura.
En total s'han visat 1.040 projectes de legalització extraordinària, 571 dels quals corresponen a habitatges.
Segons ha explicat Nadal, no hi ha una tipologia concreta d'edificacions que s'han acollit a les legalitzacions i van des de les cases d'estris que es varen condicionar com a habitatges fins a edificis que en el seu moment es varen construir «sense miraments».
Les actuacions dutes a terme també són canviants, encara que són principalment d'«adaptació i condicionament».
No s'ha aventurat a estimar el nombre total de construccions que s'acolliran a les legalitzacions, encara que sí que ha previst que la majoria d'expedients es registrin al llarg d'aquest any.
Augments pronunciats i generalitzats
El nombre de projectes d'obra visats ha augmentat un 15,70% interanual fins a 6.737, un canvi de tendència respecte a la caiguda del 8,13% registrada el primer semestre de l'any passat. Aquest increment es manté positiu fins i tot si s'exclouen les citades legalitzacions, i queden en el 4,69%.
En conjunt, la nova creació d'habitatges, tant unifamiliars com plurifamiliars, ha crescut un 17,85% fins a 4.311, consolidant així la tendència positiva iniciada el segon semestre del 2024.
Tot i això, l'observatori del Coaib posa de manifest una «reducció preocupant» del 33,87% dels habitatges de protecció oficial. El sector privat només ha visat 41 obres, totes a Mallorca, i els arquitectes desconeixen el volum de les promogudes per l'administració pública. Les de preu limitat tampoc no han aconseguit «els resultats esperats».
La promoció d'habitatge lliure, han alertat Nadal i Cerdà, no podrà resoldre per si sola la crisi d'habitatge, per això cal «repensar el model» de preu limitat i reforçar les polítiques d'habitatge protegit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.