El Mallorca frena l'hemorràgia

En el centre del camp, Pep Lluís Martí i Sergio Tejera ocuparen el doble pivot amb Pereira i Castro a les bandes. En atac, N'Sue era ahir la referència amb De Guzmán just per darrere. José Antonio Camacho, per part seva, també posà en joc l'equip previst amb Pandiani i Aranda com a parella atacant. El matx, des del primer minut, vessà intensitat. El Mallorca va obtenir el domini territorial i s'aproximà amb perill a les rodalies de la porteria de Ricardo.

Això no obstant, quan més clar semblava el domini dels homes de Laudrup, arribà el gol d'Osasuna. Aranda aprofità una badada defensiva del Mallorca per rematar amb el cap, Aouate -malament- rebutjà la pilota amb la mà i Miguel Flaño, atent, inaugurà el marcador. L'equip vermell -ahir, de blanc- no acusà gaire la diana rebuda i ben aviat recuperà el control. El Mallorca era millor, encara que els navarresos semblaven, per moments, més ben col·locats. Ja en el tram final de la primera meitat, una internada de Pereira serví perquè Castro, amb un bon xut, empatàs. L'uruguaià es retrobà amb el gol i, a més, recuperà la intensitat demostrada en altres duels. Ara bé, fou un cop més un futbolista extremadament intermitent.

Encara abans d'arribar al descans, Aranda envià la pilota al travesser i Rubén, de cap, no encertà. Així, s'arribà al descans amb igualada. El Mallorca inicià la segona meitat millor situat que l'Osasuna. El conjunt de Laudrup feia aleshores un partit intens davant un Osasuna que tenia serioses dificultats. L'equip pitjava, però faltava el gol que fes justícia.

José Antonio Camacho cercà la reacció i donà entrada a Calleja i Vadocz en substitució d'un inèdit Coro i el sempre voluntariós Soriano. Aleshores, Aki ja encalentia i no tardà gaire a sortir. Suplí Tejera en el minut 67, però quasi no aportà res. No tingué temps ni per demostrar la qualitat ni per fracassar.

Els navarresos no tardaren a aconseguir el control del duel i passaren a dominar de manera clara. El duel, però, era obert i qualsevol resultat encara era possible, perquè els mallorquinistes sempre són perillosos al contracop.
Faltava encara una mica més d'un quart d'hora per al final quan Sergi Enrich suplí Castro. L'Osasuna, amb el pas dels minuts, incrementà la pressió i posà, ara sí, en serioses dificultats als mallorquinistes. El gegant Lekic sortí en substitució d'Aranda, Pandiani disposà d'una clara oportunitat, però el marcador ja no es va moure.