Una bella manera de ser estadística

Si allò important som tu i jo, la resta és només una bella manera de fer estadística. Ahir el Mallorca va decorar l'estadística d'una temporada en què vàrem estar enfonsats institucionalment, econòmicament i moralment.
L'estadística dirà que el Mallorca acabà en novè lloc i que, per tant, es va moure entre els equips de mitjan taula.
L'estadística dirà que el Mallorca haurà estat (per ventura juntament amb l'Osasuna) l'únic equip que haurà derrotat de manera seguida Barça i Madrid.

L'estadística, per ventura, si el Mallorca guanya el darrer partit de Lliga, dirà que el conjunt dirigit per Gregorio Manzano va ser el pitjor equip de la primera volta del campionat i el millor conjunt de la segona volta. Això de fer una primera part de la Lliga nefasta i una segona d'extraordinària comença a ser una constant estadística.
Ahir el conjunt mallorquí va destrossar, com no, a la segona meitat, un Reial Madrid que després del repàs històric que li va fer el Barça de Guardiola va desconnectar i s'ha dedicat a deixar passar les jornades de Lliga de manera passiva i patètica. Amb un Iker Casillas (el millor dels seus, amb diferència) impossible de reconèixer i que encaixa gols amb la facilitat d'un porter d'handbol.

Casillas, autèntic emblema d'aquest Madrid desencaixat, ahir n'encaixà tres més. I tots tres de bella factura.
El Mallorca, idò, té l'esperó d'intentar guanyar el darrer partit, en el qual no s'hi jugarà res, ni que sigui per alimentar l'estadística i per aconseguir el títol a la manera argentina de millor equip de la segona volta.
L'únic que li ho podria impedir és el Barça, que, per bé o per mal, no estarà per a estadístiques. El club barceloní dimecres que ve juga el matx més important de la seva història recent, i tres dies després estarà lamentant una derrota o gaudint d'una victòria històrica. No cal dir que desitjam tota la sort del món per al Barça perquè aconsegueixi la tercera Lliga de Campions i el tercer títol de l'any. Els subcampions només són estadística.