Mallorquing

És clar, dir-vos ara que un servidor ja sabia que el Mallorca perdria davant l’Sporting de Gijón només serviria per passar per pedant, però al futbol, i en general a la vida, hi ha lleis no escrites que són les que s’acaben complint sempre (les escrites estan fetes per fer passar pel tub els pobres) i era evident que els homes de Manuel Preciado (que ahir era a la graderia, sancionat) en qualque moment havien de sumar els seus tres primers punts i després de sis jornades disputades era més que hora.

 Allò que no acab d’entendre és per què el tècnic mallorquinista no havia advertit públicament que aquest partit podia tenir trampa. Era previsible que l’Sporting després de cinc derrotes consecutives reaccionaria i tenia possibilitats de derrotar el Mallorca, no per qualitat, que és evident que en tenen molta menys que el Mallorca, però sí per coratge, per honor. Avui en dia, la tasca d’un tècnic de la Primera Divisió no consisteix a entrenar els seus homes, que ja ho fan els preparadors físics, ni tan sols a fer l’alineació, que es fa tota sola, la vertadera tasca d’un bon tècnic és dirigir un grup format per més de vint nins milionaris que es creuen els millors del món i que no han hagut de fer mai feina. I una tasca igual d’important és la d’aplicar les ensenyances de l’experiència, d’aquelles lleis no escrites de què parlàvem abans, d’allò intangible. 

Manzano aquesta setmana no ha fet la seva feina i així ens va anar ahir. De totes maneres, també vos he de dir que em fa l’efecte que això d’ahir va ser un accident sense gaire importància. Sincerament pens que el Mallorquing no ha de patir gaire aquesta temporada. Extraesportivament ja és una altra cosa. Si un servidor tengués els doblers, més que el club, compraria el terreny de joc i l’excavaria. Per ventura en sortirien doblers enterrats, també.