Molts d'anys, Rafel!

El manacorí continua així amb pas ferm la defensa del seu títol i a la pista del torneig parisenc tornà a mostrar el seu millor joc. Més concentrat que en jornades precedents, semblà Nadal entonava des de l'inici, conscient que arriba la recta final i que entre els setze millors és necessari posar en joc tots els recursos.

Malgrat tot, no ho va tenir fàcil Nadal, que si en el seu anterior duel amb Montañés, humilià el català per 6-0 i 6-1, en aquesta oportunitat hagué de posar en joc les seves millors armes. Montañés, molt combatiu, disposà de diferents oportunitats de break, però hagué de rendir-se a la força de Nadal, pletòric per moments.

El primer set reflectí la realitat del partit, però no del tot. Ben aviat, en el segon servei de Montañés, el manacorí aconseguí el seu primer break i no tornà a donar-ne opcions al rival.

Amb diverses deixades que descol·locaren el balear, Montañés intentà canviar el ritme del partit, si bé davant tenia un Nadal que demostrà per què és el número 2 del món amb un brillant joc de dreta.

El resultat relaxà el mallorquí. Les opcions de Montañés passaven per moure's bé dins la pista i cercar cops forts de dreta que havia d'alternar amb deixades. Ara bé, ni jugant bé Montañés aconseguí superar Nadal.

El darrer set no fou gaire diferent. El dues vegades campió de Roland Garros no deixà de trepitjar l'accelerador. S'hi varen viure els millors punts del partit, ja que Montañés, que mai no havia superat la quarta ronda, es dedicà a gaudir del moment i a colpejar amb més força que mai, amb una dreta creuada que cobria el seu revés, que feia bastant de mal al mallorquí.

Això no obstant, Nadal no estava disposat a no ser el protagonista del partit. El manacorí se'n va dur les millors ovacions del públic i és que mai no regalà ni una sola bolla al seu rival. Pilotes que anaven de banda a banda de la pista sense descans durant les quasi dues hores i mitja de partit.