Estibat! Vessà el Palma Arena

El públic que assistí a l'encontre animà en tot moment els tennistes i visqué el duel com una festa

Maria LlullPalma03/05/07 0:00

El Palma Arena es va omplir ahir fins a la bandera. Ningú es va voler perdre el duel entre Rafel Nadal i Roger Federer, enfrontament marcat per les característiques de la pista, que combinava les superfícies de terra i d'herba. Des del primer moment, els assistents es mostraren molt animats. A més, dos 'speakers' varen entretenir el públic mentre l'espectacle començava. Demanaren a alguns assistents que contestassin certes qüestions de tennis, i també varen aconseguir que tothom fes l'ona i s'aixecàs del seu seient. Però el moment més esperat arribà amb la presència dels dos protagonistes. El primer a sortir fou Roger Federer, i després ho va fer Rafel Nadal. Tots dos davallaren per enmig del públic com si de dos gladiadors es tractés. Tothom es mostrà encantat i aquesta espectacular aparició del número 1 i el número 2 del món fou rebuda amb una forta ovació. A més, cada un dels dos es col·locà a la seva superfície preferida -Federer a la part de gespa i Nadal a la part de terra en espera que començàs un partit tan especial.

La música va jugar un paper molt important en aquesta presentació, on el públic va romandre dret i on els flaixos de les càmeres fotogràfiques il·luminaren encara més la pista del Palma Arena. Les rialles feren acte de presència quan la tribuna de les autoritats quasi va rebre una pilotada. De fet, les grades més properes a la pista no eren molt elevades i de vegades pareixia que algun corria perill. Cada punt dels participants era celebrat pels aficionats, però el moment més àlgid de tot l'horabaixa arribà en el tercer i definitiu set, quan es decidiria el guanyador del partit. Els crits d'ànim per a Rafel Nadal i els aplaudiments foren la nota predominant d'aquests moments. A més a més, els tennistes s'esforçaren per oferir un bon espectacle, cosa que aconseguiren.

El tie break final elevà la tensió de tots els presents. Malgrat que la majoria desitjava una victòria del manacorí, també es varen poder veure seguidors del suís, que lluïren una bandera del seu país, a més de portar la cara pintada de vermell i blanc. En definitiva, un ambient alegre i tota una festa de l'esport, per a un partit que no tenia precedents a la història del tennis. L'espectacle no va decebre ningú.