El patiment de Kovasevic

Bona part de la intervenció de Kovacevic es va referir precisament a la seva situació i estat d'ànim personal, per la marxa de l'equip i per la falta de gol. Físicament, el serbi es troba «bé», però sap que li falta el més important, «el gol». «Quasi no veig la porteria, i el porter s'ha fet molt gros», bromejà. «Quan no tens la confiança de cara a la porteria es fa difícil. Els davanters vivim del gol, preferiria no tocar ni una pilota en tot el partit i que la pilota entrés, clavar-ne una i guanyar el partit», continuà. Però l'atacant es mostrà disposat a seguir «intentant-ho en aquets tretze partits que queden». «Som un lluitador i ho seguiré intentant fins el final», afirmà el veterà jugador, que no va voler desvelar si ha parlat amb qualque psicòleg i similar perquè la falta de punteria no l'afecti tant. «Estar amb la meva família m'ajuda».

Sobre la visita del Reial Mallorca, el jugador va reconèixer que «és un partit clau per a la salvació, la primera final d'aquestes tretze que ens queden, molt important perquè cada vegada que no guanyes la cosa es complica més». Kovacevic creu que els jugadors «han de pensar així», com el seu entrenador, Miguel Àngel Lotina, que va expressar la setmana passada que si a deu jornades del final la Reial està a set o vuit punts de la salvació, encara hi haurà possibilitats. «El tècnic calcula i és optimista», confessà.

Sobre la seva continuïtat en la Reial Societat en cas de perdre la categoria, el serbi assegurà que vol seguir «un any o dos més», però que en aquests moments prefereix «no pensar en el descens». Vosaltres sabeu com és el futbol, la meva intenció és seguir sigui a Primera o Segona», indicà i insistí que no el preocupa que en el club encara no li hagin dit res sobre la seva possible renovació.