Una millora del tot inútil

26/02/07 0:00

Gregorio Manzano va fer cas del clam popular. Es va oblidar per una vegada de fer jugar na illa rossa al davant anomenada Maxi López, i va apostar per alinear dos davanters, Juan Arango i Bosko Jankovic. Va ser el principal canvi d'un onze on Pereyra se situava com a únic pivot, i Jonás i Tuni ocupaven els interiors. A més, el tècnic andalús va sorprendre introduint Fernando Varela en el lloc d'Héctor al lateral dret.

El cert és que aquestes variacions varen permetre veure un bon Mallorca durant bona part del primer temps, però no solucionà l'etern problema vermellenc: la manca de gol. Va haver de ser Guillermo Pereyra qui en el llençament d'un córner s'avançaria al seu marcador per batre Barbosa i avançar el Mallorca. Tot pintava bé per als illencs, però l'argentí va caure lesionat, i l'obligat canvi per Jordi López va afectar l'equilibri que s'havia aconseguit entre defenas i atac. No tardaria el Vila-real a empatar el partit, aprofitant els pitjors minuts dels homes de Manzano.

En el segon temps, Gregorio Manzano no va perdre la cara al partit, i va fins i tot cercà els tres punts amb l'entrada damunt el terreny de joc de Maxi i Víctor. Arango quedava escorat a l'esquerra, en un onze eminentment ofensiu però que no va fer gens de mal a l'àrea del submarí groc. Víctor Casadesús va desaprofitar en els instants finals una claríssima ocasió tot sol davant Barbosa, i ja en el minut 89, Fuentes recordava que sense gol no es pot anar enlloc. El Vila-real guanyava el partt i deixava el Mallorca amb l'aigua al coll.