Un any sense Cúper, un any amb Manzano

Avui es compleixen dotze mesos des que l'entrenador argentí va presentar la seva dimissió. Dos dies més tard, Gregorio Manzano agafava el timó de la nau vermellenca

Gregorio Manzano

J.M.Palma13/02/07 0:00

Avui fa un any. Héctor Cúper presentava fa just dotze mesos la seva dimissió irrevocable com a tècnic del Reial Mallorca. L'endemà de l'enèsima decepció de la temporada, un insípid empat a casa contra el Getafe (1-1) acabava la paciència de l'afició i també de qui durant una dècada havia estat l'ídol dels seguidors mallorquinistes. Feia molt de temps que a Cúper se'l veia cremat, derrotat, enfonsat. Però la roda de premsa posterior al partit contra els madrilenys no feia pensar en un desenllaç tan fugaç. L'ex del València i de l'Inter de Milà, acostumat a lluitar per títols i campionats de Lliga, no es veia amb forces per salvar el Mallorca del descens. I així ho va fer saber a Vicenç Grande 24 hores després de l'empat contra l'equip de Bernd Schuster. El persident vermellenc, que sempre havia defensat públicament la tasca del seu entrenador, es va veure obligat a admetre la dimissió de Cúper. Es posava punt final a la segona etapa de l'argentí a la banqueta del Mallorca. I ho feia d'una manera molt més trista del que qualsevol aficionat s'hauria imaginat uns mesos abans, quan disposar dels seus serveis era quasi un somni fet realitat.

La segona etapa d'Héctor Cúper en el Reial Mallorca havia resultat un desastre total. La dita que «les segones parts mai no són bones» s'havia complert una vegada més. Però el destí va voler que es posàs a prova, un altre pic, la realitat d'aquesta frase popular. Perquè l'encarregat d'obrar el miracle de la permanència també era un vell conegut: Gregorio Manzano, el tècnic que va dur l'única Copa del Rei que el club vermellenc té a les vitrines. El preparador andalús va capgirar la dinàmica derrotista dels illencs de dalt a baix. En els seus dos primers partits (Màlaga i Reial Madrid) va treure l'equip del descens i sumà sis punts, i ja no tornaria a trepitjar la part baixa en tota la temporada. La salvació li valgué la renovació del contracte i Manzano afrontà l'actual campanya amb l'objectiu d'aconseguir una permanència «més tranquil·la». De moment, el conjunt vermellenc no ha estat mai entre els tres darrers de la taula, però s'esperava més d'una plantilla reforçada amb homes del nivell de Jankovic, Tristán i Ibagaza. En tot cas, l'era Manzano sembla que durarà.