Massa càstig

1-4: El Barça goleja el Mallorcaals darrers minuts, quan jugava amb 10

Navarro, Pereyra i el porter Prats semblen mostrar el seu desconcert per la superioritat en el marcador de l'equip blaugrana | Foto: Monserrat.

20/11/06 0:00

Sense novetats: el Barça és un equipàs. Ahir, el Reial Mallorca fou superat (1-4) a Son Moix en un duel molt més igualat del que pugui semblar pel marcador final. Massa càstig. El Mallorca va fer una bona primera meitat, disposà d'oportunitats per avançar-se en el marcador, però una espurna de màgia fou suficient perquè el conjunt català arribàs al descans amb avantatge. A la represa, el Barcelona fou millor davant un Mallorca que just va perdre el nord després de quedar amb deu futbolistes -fou expulsat Varela- en el minut 81. No és suficient jugar bé per guanyar els blaugranes, no basta explotar al màxim les virtuts pròpies, sinó que, a més, és imprecindible que els jugadors de Frank Rijkaard no ofereixin la seva millor versió. A més a més, és imprescindible mantenir la concentració, mai no rebaixar la intensitat i comptar amb unes petites dosi de sort.

El Barça, com se sabia, arribà a Palma sense els lesionats Etoo, Messi i Saviola. A més, Ednílson i Xavi quedaren a la banqueta, mentre que l'indultat Motta -el Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva li atorgà la suspensió cautelar- se situà a la parcel·la central. El tècnic holandès del Barça presentà novetats al situar a Oleguer i Gio als laterals, donant descans a Zambrotta i Silvinho.

El Mallorca sortí amb intensitat, exercint una efectiva pressió a l'ofegat conjunt blaugrana. Per moments, els homes de Manzano eren millors, Varela aprofitava la falta d'intensitat defensiva de Ronaldinho i Jankovic centrava amb perill una i altra vegada sense trobar rematador. Basinas i Pereyra es multiplicaven en feines defensives, mentre que Ibagaza, com quasi sempre, posava la imaginació. El Barça no tardà a dominar la possessió, però ho feia sense poder combinar i abusant de la pilotada llarga com a gran recurs.

El partit era vibrant, la pilotava viatjava en una i altra direcció, i la intensitat era espectacular. Passada la primera mitja hora de joc, els homes de Manzano començaren a acusar el cansament. Motta, a boca de canó, rematà amb el cap, però Prats rebutjà l'esfèric. Ibagaza s'havia diluït i ja convivia amb la mediocritat.

La qualitat del Barça va fer possible que Gudjohnsen aprofitàs una bona combinació entre Motta, Ronaldinho i Deco per inaugurar el marcador.

La segona part fou ben diferent. Ben aviat, quedà clar que el Mallorca no era el mateix descarat conjunt que havia plantat cara al Barcelona. La pressió mallorquinista perdé intensitat, quasi desaparegué, i els blaugranes ho varen saber aprofitar. Però el conjunt de Manzano encara era viu com quedà clar quan Ibagaza envià una pilota d'or, que Maxi encertà a rematar, sol davant Valdés. Era el minut 55 i dos minuts després Gudjohnsen aprofitava una centrada d'Iniesta.

El públic començà a reclamar la presència de Víctor i Manzano escoltà la grada. L'algaidí i Jordi supliren Basinas i Maxi, que es retiraren descaradament enfadats. L'afició encertà i Víctor, després de deixar enrere Márquez, superà Valdés amb un xut creuat. Quedava temps. Hi havia lloc encara per l'esperança. Tristán substituí el ja desaparegut Ibagaza i just després Varela fou expulsat. Iniesta i Ezquerro aprofitaren el descontrol del Reial Mallorca per situar l'1-4 final en el marcador.