Shanghai cau rendida als peus de Federer

La final d'enguany ha estat la segona més curta en jocs de la història del Masters, de les disputades al màxim de cinc sets, juntament amb les de 1997 a Hannover (Pete Sampras vencé Kafelnikov per 6-3, 6-2 i 6-2) i la del 2003 a Houston (Federer a Andre Agassi, 6-3, 6-0 i 6-4).

La més curta continua sent la de 1975, quan el romanès Ilie Nastase vencé el suec Bjorn Borg a Estocolm, per 6-2, 6-2 i 6-1. Federer tancà així la millor temporada de la seva carrera, amb el dotzè títol, el 45 del seu palmarès que li suposà un xec de 1.520.000 dòlars i un Mercedes R600 com a regal addicional, per acabar el 2006 amb uns guanys de 8.343.885 dòlars, una xifra que cap altre jugador ha aconseguit en un any.

Alliberat de la tensió extra que li suposa enfrontar-se sempre amb el manacorí Rafel Nadal, a qui derrotà en semifinals, Federer completà un partit simplement perfecte per anul·lar Blake i marcar la sisena victòria sobre el tennista de Nova York, el primer afroamericà que assolia la final del Masters des d'Arthur Ashe el 1978.

Federer començà com un cap de fibló, com féu contra el mallorquí i no aixecà el peu de l'accelerador fins que no dugué set jocs a la butxaca, passats els primers 34 minuts. Blake, que havia derrotat l'argentí David Nalbandián a semifinals, semblava destrossat, sense moral, apallissat pel desplegament i la màgia de l'helvètic, qui gaudia d'aquells moments dolços sense gairebé immutar-se.

A Blake no li quedà més remei que assumir el seu paper de comparsa i claudicar davant el número 1.