Joan Horrach: «He de menester veure la mar»

Joan Horrach sap que no hi ha res millor que dedicar la vida al que més t'agrada. Ciclista professional des de l'any 2000, Horrach (27-III-1974) és conscient que la seva trajectòria sobre una bicicleta serà limitada. L'entusiasma la seva feina, encara que tampoc no oblida la duresa dels entrenaments o dels ports de muntanya. Nascut a Deià, viu ara als afores del poble -amb vistes a la mar- en un paradís del qual ha de ser ben mal de fer partir.

-No pot ser bona. Sobrevisquérem i passarem l'any, però el fet de no poder córrer el Tour, que era el principal objectiu de la temporada, em va afectar... A la Vuelta crec que va anar bastant bé. Ja ho he dit en un grapat d'ocasions, però crec que estic més satisfet jo de l'equip, que l'equip de mi. -La veritat és que em costà molt, perquè hi havia estat quatre anys i sense cap problema. La temporada passada, emperò, no els va anar bé. Estic satifet d'haver fitxat per l'Illes Balears. -El meu objectiu, en principi, és quedar bé en la classificació general. Hem de ser realistes, i guanyar un Giro serà molt complicat. Després, segons la marxa de la cursa, ja veurem fins on puc arribar. Ens han dit que Unai Osa i jo serem els caps de files i intentarem quedar tan a dalt com puguem a la general. Si no és possible, ens haurem de centrar a intentar guanyar qualque etapa... -Valverde és un fora de sèrie. La gent el veu guanyar amb tanta de facilitat, que es pot pensar que és fàcil. Nosaltres sabem que no ho és... És una garantia. Quan has de fer feina per a ell tens la garantia que estarà entre els millors. -Posar-me a punt. Saps que tanmateix no pots guanyar, perquè no estàs tan bé com la resta. -No som enyoradís. No ho he estat mai. Ja de petit no vaig tenir mai problemes per anar aquí o allà. Ara bé, és vera que com més gran et fas... Quan fa més d'una setmana que no som a casa he de menester veure la mar... Cada dia som una mica més enyoradís. -Som conscient que no podré viure tota la vida de la bicicleta... A mi m'agradaria córrer enguany, dos més i ja ho veurem... Ho veig a prop perquè els anys fan molta via a passar.