Espanya es queda en 'només' cinc gols

Iván de la Peña va agradar en la seva presentació com a internacional, deixà la seva targeta de visita a Luis Aragonés perquè torni a confiar en ell en un futur, i col·laborà en una victòria àmplia però sense escandalitzar (5-0), davant la feble selecció de San Marino.

L'objectiu de De la Peña era no ser flor d'un dia. Tornar el 30 de març a Sèrbia a estar en el partit clau de la classificació per al Mundial 2006 era el seu repte. I ho aconseguí. Va treure una bona nota en el seu examen i es mereix tornar a la selecció.

San Marino no decebé ningú. Féu allò que es preveia. Exhibí la seva defensa de cinc homes, amb un plantejament numantí. La fórmula per superar-la era obrir el camp i comptar amb Joaquín com a artista a la banda.

Espanya féu tres gols abans del descans. Joaquín inaugurà el marcador i Torres i Raúl el secundaren. El jugador del Betis fou el primer que tengué instint 'assassí' davant Gasperoni. Fins el minut 15, Espanya es va cansar de tocar la pilota amb De la Peña eufòric, però sense pegada final. Raúl estavellà una pilota al pal en el minut 1 i Torres un altre en el 24. I com la fruita madura, San Marino anà entregant el partit, que només fou unidireccional. El gol només podia arribar a la porteria de Federico Gasperoni.

El 3-0 al descans va semblar poc a Luis Aragonés. Lituània n'hi va marcar quatre en el seu dia i Sèrbia, cinc. Ambdós són rivals directes en el grup. Era necessari superar aquesta marca. No es va aconseguir, però sí es va igualar la de Sèrbia. A la represa Guti, a centrada de De la Peña i Del Horno després d'un servei de Joaquín, tancaren la golejada en un partit sense massa història i que deixa la selecció espanyola, provisionalment, segona de grup.