Els fitxatges menys rendibles de la Lliga

Amb Luis Garcia i el fa poc arribat Yoshito Okubo, aquest seria el tercer davanter que fitxaria el club vermellenc per a la present temporada. El primer, amb cinc gols, no acaba de destapar-se com l'home-go que necessita l'equip i el rendiment del segon encara és una incògnita. Julio Cruz era, en aquest capítol, un dels pretesos, però l'interès d'altres clubs de major poder econòmic com el Barça fan pensar que l'argentí no aterrarà a l'illa.

Pel que fa als migcampistes, els més ben situats són el grec Giorgios Karagounis, actualment a les files de l'Inter, i l'uruguaià valencianista Gonzalo De los Santos. Amb ells, s'englosaria una llista d'incorporacions al mig del camp de la qual també formen part Juan Fernando Arango, Marcos Vales, Jorge López i Francisco Javier Farinós, tots ells fitxats a l'estiu amb l'objectiu que es convertissin en peces clau d'un Reial Mallorca ambiciós. Dels quatre, i contra tot pronòstic, el desconegut jugador veneçolà, Arango, ha estat el qui més ha agradat al mallorquinisme, mentre que homes ja coneguts com Farinós i Jorge López no han aprofitat la seva condició de fixos a l'equip per ratificar la qualitat de què han fet gala als seus anteriors equips (Vila-real i Inter, i València, respectivament).

Marcos Vales, per la seva part, arribà a l'equip sota el mecenatge d'un Benito Floro que el convertí en titular indiscutible per la banda dreta, però el gallec, molt poc valent en les seves accions, jugà amb més pena que glòria els seus 377 minuts i encara no s'ha estrenat en competició regular amb Héctor Cúper a la banqueta.

A la seva sortida se li podria afegir la del central Patrick Müller, qui arribava al Mallorca després de firmar una gran Eurocopa amb Suïssa i ser un dels baluards de l'Olympique de Lió però que fins el moment tan sols ha disputat 421 minuts de Lliga repartits en sis partits. Ramis i Niño, en aquest sentit, l'han desbancat en la lluita per fer-se un lloc a l'equip titular, mentre que Sergio Ballesteros -un altre dels fitxatges de Floro-, entra i surt de l'onze sense acabar de convèncer.

Sander Westerveld, finalment, arribà al Mallorca amb la missió de convertir-se en una assegurança de vida a la porteria i suplir així la manca d'experiència de Miquel Àngel Moyà i Alberto. No obstant això, en els cinc partits que jugà, l'ex de la Reial Societat es mostrà molt poc encertat i dubitatiu i acabà cedint la titularitat al mallorquí quan aquest es recuperà.