Marcos: «400 partits són el premi a la feina feta»

Marcos, el segon futbolista mallorquinista amb més partits a la màxima categoria -Miquel Àngel Nadal, amb 460, el supera-, arriba a aquesta xifra amb 36 anys però en un bon estat de forma, i ahir no podia evitar confessar que dins seu sent una alegria especial per haver entrat en la història dels pocs futbolistes que han arribat als 400 partits a Primera. «El cert és que són partits, bastants partits -bufava-, i això et suposa una satisfacció perquè veus que la feina que has fet al llarg d'aquests anys, i la línia que has duit han estat premiats amb aquestes oportunitats».

El migcampista mallorquí ha vestit la camiseta de tres clubs diferents en la seva llarga trajectòria (Sevilla, Mèrida i Reial Mallorca) a Primera Divisió i sempre s'ha caracteritzat per ser un d'aquells futbolistes treballadors, silenciosos i respectuosos amb l'afició i els mitjans de comunicació. Igualment, ha estat sempre una peça clau dins de qualsevol vestidor i en especial del vermellenc (2000/05), en el qual aporta la serenitat necessària per afrontar els mals moments i és fàcil veure'l exercint les funcions de míster en els entrenaments de la Ciutat Esportiva Antonio Asensio.

Han passat ja setze anys des d'aquell dia sis de març en el qual debutà a Primera Divisió coincidint amb la visita del Reial Mallorca al Betis (1-0) la jornada 26 de la temporada 1989/90, i Marcos ja es comença a plantejar si ha arribat el moment de penjar les botes. «No sé si tenim Marcos per a molt de temps perquè hi ha una edat en la qual penses 'bé, em queden alguns anys', però també arriba un moment en què són els altres els qui decideixen quants d'anys et quedaran com a jugador», explicà el mallorquí en referència al fet que és el Mallorca qui el renova, sempre per un any, a l'estiu «si em veuen bé, perquè ja no depèn de mi mateix».

Per aquest motiu, Marcos és clar en declarar que «continuar entrenant bé perquè continuïn comptant amb mi és el meu objectiu prioritari i l'únic que m'he de marcar», alhora que generalitzà la situació «a nivell d'equip, perquè si bé anam pel bon camí, com ho demostra el fet que guanyàssim a un estadi en el qual tots els equips havien perdut, encara està baix amb necessitat de punts. Si ens aturam a pensar en objectius i fas càbales, la resta suma punts, mentre tu fas pronòstics, els altres fan feina i al final l'únic que aconsegueixes és desviar l'atenció i quedar enrere».