El Drac Inca guanya en un final vibrant

Final d'infart amb victòria del Drac Inca per 96-93. Els locals deixaren escapar en dues ocasions clares oportunitats de sentenciar, en el primer temps quan tenien setze punts d'avantatge (39-26) i en el tercer quart quan arribaren a tenir-ne tretze (94-81) faltant menys de dos minuts per al final.

Però el Drac Inca va perdre els nervis. Castro va cometre la seva cinquena personal, seguida d'una tècnica a l'entrenador inquer Joan Díaz per les seves protestes. Els visitants ho aprofitaren convertint els quatre tirs lliures subsegüents i Galoway encistellà. Així, els valencians es col·locaren a dos punts dels inquers.

En els darrers catorze segons del matx, jugats amb un gran nerviosisme, el Drac només aconseguí un de sis tirs lliures i Galoway situà els visitants a dos punts quant només faltaven quatre segons per a la conclusió. El mateix jugador convertí el primer tir i fallà el segon, cosà que propicià un possible rebot favorable als seus, però en la lluita per agafar-lo s'imposà el base local Sneed. Matoses va cometre falta i Sneed convertí un dels dos llançaments i deixà el marcador amb el resultat final de 96 a 93.

L'Inca començà el matx pressionant molt, desorientant el conjunt d'Isma Cantó que després de dos minuts i mig de joc i amb un resultat advers d'11-2 va demanar el primer temps mort. El tècnic visitant realitzà un parell de retocs defensius i l'Inca va començar a perdre pilotes. Tot i arribar a tenir un màxim desvantatge de setze punts (39-26) l'Aguas reaccionà i equilibrà el resultat. Faltant pocs segons per arribar al descans, Alzamora materialitzà el petit avantatge de dos punts (50-48). El Drac va deixar escapar una bona diferència i obligaà Joan Díaz a demanar temps mort per evitar un resultat pitjor.

El Drac defensava i dominava el partit, però quan abaixava la guàrdia possibilitava les remuntades del cinc valencià, tot i que finalment els inquers sumaren el seu tercer triomf.