Mancebo pren avantatge com a favorit per la caiguda de Valverde

Ahir, la ronda espanyola va viure la seva jornada de descans, amb la incògnita de com respondrà Valverde a partir d'ara i amb Roberto Heras com a màxim candidat al triomf final. La Vuelta no va poder descansar de gust amb el subcampió mundial ferit i amb la incertesa del seu estat físic la vigília de l'etapa més dura de la present edició, en Calar Alt. Les proves radiològiques van donar optimisme, no hi ha fractures, les ferides són guaribles, i l'ànim va aixecant-se. Tan sols el tendó de la ròtula col·loca la incògnita en les seves prestacions.

Valverde es va convertir en poques hores en un ídol nacional, en un referent d'aquestes històries èpiques que tant agraden en aquest esport. Una caiguda espectacular, un calvari fins a la meta, detalls de solidaritat del grup i superació del dolor infinit. L'afició no pot demanar més.

Dels estrangers que van venir amb cartell de favorits no hi ha notícies que representin cap perill. L'italià Cunego està a més de cinc minuts, el campió olímpic Tyler Hamilton va guanyar la cronometrada de València i després es va enfonsar, com el seu company Oscar Sevilla i el kazako Vinokurov mai va entrar en cursa.

Clar, que no totes les decepcions han estat foranes. Aitor González està lluny d'aquell que va guanyar la Vuelta en 2001 i Joseba Beloki encara molt lluny del ritme de competició. Per contra, la carretera ha tornat a Isidro Nozal al primer pla, Mancebo lluita entre els grans i Carlos Sastre continua demostrant la seva regularitat.