Samuel Etoo diu «no» a l'Atlètic

Florentino el vol col·locar al Manzanares, però ell prefereix el Barça

03/07/04 0:00

J.M./EFE. Palma.
Tot i que el principal front de l'actualitat mallorquinista aquests dies és l'entrenador, Samuel Etoo continua també en primera línia de la informació, ja que el club vermellenc no vol perllongar de manera indefinida la situació i intenta accelerar la seva sortida, sempre que sigui interessant per al club des del punt de vista econòmic.

Mentrestant, a la plantilla matalassera ja s'estan emocionant davant la posible arribada del crac africà. Un dels qui ja han manifestat el seu desig de tenir com a company Etoo és Ariel Ibagaza, que no ha triomfat ni prop fer-s'hi en el seu primer any a l'Atlètic, i que ahir es desfeia en elogis cap al davanter africà, a qui definia com a «impressionant company i gran persona».

L'Atlètic de Madrid ja ha arribat a un acord amb el candidat Florentino Pérez per poder aconseguir els serveis del camerunès. L'empresari prefereix potenciar els seus veïns i no l'etern rival, i per aquest motiu vol posar les coses fàcils a l'Atlètic, fins i tot comprant el 50 per cent dels drets del jugador si fos necessari, per després cedir el futbolista al club matalasser.

El cas és que Etoo ja ha manifestat al president Mateu Alemany que la seva preferència és jugar en el Barcelona, atesa l'evident diferència esportiva entre un club i l'altre, perquè ell sempre ha dit que vol anar a un conjunt «gran». Això pot «bloquejar» la sortida del camerunès, mentre l'Atlètic mira si pot apujar l'oferta per compensar amb doblers la seva inferioritat esportiva respecte dels culés.

La possible arribada del camerunès i la sortida de Luis Aragonés del Reial Mallorca foren els principals temes de comentari ahir a la concentració blanc-i-vermella, sobretot entre els exmallorquinistes. Precissament un d'ells, com Àlvaro Novo, ha sonat com a possible fitxatge del club illenc en el cas que Etoo acabi en el club que presideix Enrique Cerezo. En qualsevol cas tot queda ara a expenses del que decideixi el «lleó indomable», pel qual molts encara sospiren a l'Illa confiant que quedi. Una possibilitat que cada dia resulta un poc més remota.