El Mallorca embalat (1-0)

El Mallorca continua la seva imparable escalada a la classificació i la seva ratxa de victòries, amb la d'ahir en són cinc de seguides, de la mà de la fórmula que sembla haver aplicat Luis Aragonés des de la seva arribada: la suma de joc voluntariós i efectiu a davant i bona fortuna.

Ahir s'imposà per l'avantatge mínim (1-0) a un dels equips que fins aleshores semblaven més en ratxa de la Lliga, el Valladolid. La veritat és que els de Fernando Vázquez demostraren molt poca cosa damunt el terreny de joc de Son Moix. A la poca solidesa defensiva, s'hi ha d'afegir la mínima capacitat ofensiva i la nul·la punteria dels seus artillers.

El matx es dividí en dues parts totalment diferenciades. La primera resultà entretinguda, moguda i en algunes fases fins i tot vibrant. En canvi, la segona meitat va ser horrorosa, terrible, amb les dues esquadres anant de banda a banda sense ordre ni concert, amb imprecisions contínues i mollor absoluta.

El Mallorca, malgrat començar el partit amb la mala notícia que no podia comptar amb un dels homes més importants darrerament, Alejandro Campano, que es lesionà durant l'escalfament, va saber fer el cap viu quan tocava i per això acabà sumant els tres punts en litigi.

Aragonés plantejà el matx amb un 4-2-3-1, amb l'esmentat canvi de darrera hora que va fer que situàs com a home punta Arnold Bruggink i l'home que havia d'ocupar aquesta posició, Correa, se situàs al lloc de Campano. De la seva banda, Vázquez plantejà el seu habitual 4-4-2, però amb dos carrilers, Fernando Sales i Zapata, amb molta projecció ofensiva.

Com ja s'ha explicat, el partit només tingué història els primers 45 minuts. El Mallorca prengué la iniciativa i al primer minut Nené va fer el primer avís. Al minut 7, una bona combinació entre el brasiler i Etoo acabà amb una centrada xut del primer que atrapà el porter del conjunt castellà.

Al minut 14 arribà el gol. Va ser una bona combinació de tota la línia ofensiva mallorquinista, que culminà Nené amb una bona internada a l'àrea i una fortíssima rematada que Bizarri rebutjà com pogué. La pilota quedà morta dins l'àrea i Correa, que hi arribà corrents, la rematà hàbilement dins la porteria.

A partir del gol mallorquinista, el Valladolid intentà reaccionar i cercar la porteria de Leo Franco. Al minut 25 arribà la primera ocasió visitant, va ser en una jugada embullada dins l'àrea mallorquinista que Zapata rematà. Lussenhoff evità el gol des de gairebé damunt la retxa.

El matx tenia alternatives constants. Al minut 27 Bruggink rematava massa alt una bona centrada des de la banda de Cortés i, al minut 28, Makukula rematava massa innocentment un servei de Zapata.

La primera part transcorregué entre constants anades i vingudes, d'una porteria a l'altra. El marcador no es mouria més, però.

La segona meitat és per oblidar. Tan sols es poden ressenyar un xut de Nené des de fora de l'àrea al minut 71 i tres jugades consecutives als darrers minuts de joc. Al minut 89, Raúl Martín encarà tot sol Bizarri, però li estampà la pilotà al cos. Als minuts 90 i 92 Perera fallà dues oportunitats clares.

El Mallorca fermava d'aquesta manera tres valuosos punts més.