Competicions europees, premi o càstig?

Aquest parèntesi convida a fer una reflexió i a recordar que són moltes les veus de professionals del futbol que han lamentat, en moments puntuals, l'existència d'un calendari excessivament carregat de partits, que obliga els equips que disputen competicions europees -al marge de la Lliga i la Copa del Rei- a jugar moltes vegades dos cops per setmana, amb la qual cosa el cansament s'acumula i passa factura molt sovint.

La conseqüència de tot això és que els clubs modests que participen en competicions internacionals i no tenen plantilles 'galàctiques', amb molts jugadors de qualitat, o suficientment amples per permetre realitzar rotacions sense que el nivell de l'equip no se'n ressenti, veuen com el premi de disputar la Champions League o la Copa de la UEFA, fruit d'una brillant temporada anterior, es torna un inconvenient a l'hora de repetir un bon paper a la Lliga i passen més problemes dels esperats per mantenir una regularitat. També suposa, per a qualsevol equip, una de les excuses més utilitzades a l'hora de justificar una mala ratxa de resultats.

Enguany el Mallorca sembla ser víctima d'aquesta 'síndrome', ja que han hagut de passar onze jornades per poder abandonar els llocs de descens i oferir una esperançadora imatge. En qualsevol cas tot sembla indicar que no serà una temporada fàcil. El mateix li passà la temporada 2001/2002, la mateixa en què disputà per primer cop la Lliga de Campions, i en la qual se salvà del descens amb una agònica victòria a Son Moix (2-1) davant el Valladolid en la darrera jornada. La irregularitat de Celta i Reial Societat, que enguany també disputen per primer cop la 'Champions League' són altres casos que confirmen la tesi.