El balanç de l'any, pendent de la Copa

El Mallorca completa una campanya irregular, marcada per les ratxes i el brillant camí cap a Elx

Els jugadors celebren un dels tres gols fets a Riazor a les semifinals de la Copa

JOAN SANSPalma23/06/03 0:00

La victòria de dissabte a Son Moix davant el Màlaga serví el Reial Mallorca per acomiadar-se de la seva afició. El matx contra l'equip de la Costa del Sol posà el punt i final a la Lliga 2002-2003. Tot i haver arribat al final, al moment en què es treuen les conclusions, encara és prest per fer balanç de la temporada. L'equip és tan sols a cinc dies d'afrontar la cita més important d'una campanya marcada per la irregularitat: la final de la Copa del Rei. Guanyar el torneig del KO seria el punt i final d'una excel·lent temporada però perdre contra el Recre al Martínez Valero suposaria l'epíleg més descafeïnat d'una campanya fada, trista i avorrida.

Deixant de banda la Copa, el Mallorca de Gregorio Manzano ha deambulat per la Lliga sense pena ni glòria. S'ha aferrat a les ratxes per acaronar el lideratge -va ser segon des de la jornada 10 a la 12- o per jugar perillosament al límit del precipici de Segona -fou 15è a les jornades 22 i 24- però no ha estat capaç de tenir una personalitat ni unes senyes d'identitat com a equip. El Mallorca ha viscut massa pendent dels esclats de genialitat d'Ibagaza i Etoo i per això ha estat capaç de fer el millor -guanyar 1-5 al Bernabéu- i del pitjor -ser golejat a Son Moix per Atlètic de Madrid, Reial Madrid o Barcelona, entre altres.

Gregorio Manzano aterrà a la banqueta vermellenca amb l'objectiu de fer un equip que no passàs pena per salvar la categoria. L'andalús situà dos novells, Cortés i Poli, als laterals en detriment de dues 'vaques sagrades' com Olaizola i Miquel Soler, donà el migcentre a un altre just arribat, Harold Lozano, i també ha estat el responsable de l'eclosió de Riera, fix per a l'esquerra. Tots ells, amb major o menor mesura, han complit. Leo ha ocupat la porteria i tan sols les lesions han impedit que es consolidàs una parella de centrals. Tots sense excepció -Nadal, Vicente, Niño, Olaizola, Lussenhoff- han passat a ocupar la infermeria. Les sancions o lesions també han afectat la línia de creació i la davantera -Ibagaza, Etoo o Pandiani-, i aquestes absències han contribuït a fer que l'equip no agafàs el patró de joc necessari per jugar de memòria. Tan sols durant la ratxa de set victòries consecutives, del 29 de setembre al 17 de novembre, l'equip va ser capaç de transmetre futbol i seguretat a l'afició, però el partit a Riazor -caigueren lesionats Olaizola i Cortés i Ibagaza fou expulsat- significà un punt d'inflexió en una trajectòria que convidava a l'optimisme. El Reial Mallorca començà a donar signes de debilitat i ben prest deixà la planta noble de la Lliga. Derrota rere derrota l'equip anà caient fins a la zona baixa.

Una petita reacció encapçalada per Etoo acabà deixant l'equip a la zona tranquil·la en un darrer tram de temporada més marcat per la final de Copa que no per la competició lliguera.