Paula Radcliffe bat el rècord del món

L'atleta britànica s'imposà per segona vegada consecutiva a la marató de Londres

Josep Maria SastreLondres14/04/03 0:00

L'atleta britànica Paula Radcliffe va confirmar els pronòstics i s'imposà ahir dematí en la marató de Londres, per segona vegada consecutiva, amb un temps de 2:15.25, i establí la millor marca mundial d'aquesta distància.

Per altra banda, a Rotterdam Chema Martínez, campió d'Europa dels 10.000 metres, cobrí amb una valenta cursa i un tercer lloc amb marca personal inclosa (2h08:08) les errades de Fabian Roncero i José Ríos, que abandonaren. El kenyà William Kiplagat tragué profit de la seva agressivitat i s'imposà a la meta amb un temps de 2h07:42 al seu compatriota Josephat Kiprono (2h07:52), guanyador de l'any passat.

Paula Radcliffe, plusmarquista mundial, va millorar el rècord del món que ella mateixa posseïa (2:17.18) i que va establir el 13 d'octubre del 2002 a Chicago; a Londres baixà la seva marca un minut i 52 segons. La britànica, absent dels Mundials de cros, va tenir com a principals rivals la segona dona més ràpida de la distància, la kenyana Catherien Ndereba, que va acabar segona, a tres minuts de Radcliffe (2:19.55), mentre que l'americana Deena Dossin va ser tercera (2:21.16).

Radcliffe, beneficiada pel treball de les llebres, dominà la cursa a tothora, sense donar una sola oportunitat als seus rivals, per la qual cosa acabà amb un avantatge considerable sobre Nderaba.

La kenyanan, segona, no pogué treure profit a la gambada de Radcliffe per intentar millorar la seva pròpia marca de 2:18.47, mentre que Drossin va establir un nou rècord per als Estats Units.

«Tothom deia que a Londres no podia fer una cursa ràpida, però jo sabia que sí podia i ho vaig intentar», va manifestar la vencedora en acabar la cursa. Radcliffe, a més, va analitzar el desenvolupament de la prova. «A la primera milla semblava que ningú no volia anar amb nosaltres, i la tercera va ser realment ràpida. Vaig intentar relaxar-me i, quan vaig arribar a l'equador de la cursa, em vaig entregar i vaig perseguir la victòria», va afirmar.

Kiplagat, de 30 anys, obtingué així el seu primer triomf a marató després d'una successió d'atacs, el darrer dels quals, a l'últim quilòmetre, li serví per doblegar finalment Kiprono, que una vegada i una altra havia acabat per agafar-lo. Chema Martínez, que corria la seva segona marató, va ser l'únic atleta de raça blanca capaç de resistir el ritme imposat pels kenyans a la primera meitat. Roncero i Ríos, que s'havien preparat a les altures del Teide, no assimilaren la feina al nivell de la mar i es varen veure obligats a abandonar en el quilòmetre 15.

Kiplagat arrencà en el quilòmetre 37 i s'endugué Kiprono, i ningú més no els pogué seguir. Un darrer atac li donà el triomf.