El degà entra a la fi a la història de la Copa

El Recre, coer a la Lliga, es classificà per disputar la seva primera final en els seus 113 anys de vida

06/03/03 0:00

V.AMENGUAL/J.SANS.Palma.
Huelva embogí ahir tan bon punt el col·legiat del Comitè extremeny, Carmona Méndez, va xiular el final del partit. El Recreativo de Huelva ja és a la final de la Copa del Rei, després d'haver remuntat ahir a El Sadar el 2-0 amb què se n'havia anat l'Osasuna al vestidor i que deixava l'eliminatòria igualada. Serà el proper dia 28 de juny quan el degà del futbol assaboreixi a la fi la mel de disputar una final a la qual li ha costat 113 anys arribar.

Enguany, emperò, el conjunt dirigit per Lucas Alcaraz no va desaprofitar la seva oportunitat i, conscient de la històrica i gran ocasió que se'ls presentava per obrir un nou capítol a la vida del club andalús, sortiren a conservar a mort la renda de dos gols amb què arribaven al camp d'El Sadar. L'estratègia del tècnic andalús, emperò, fallà a la primera part, quan els homes de Javier Aguirre aprofitaren per igualar l'eliminatòria, però no pogueren finalment espatllar la festa al club més antic de la categoria d'or del futbol espanyol i els navarresos se submergiren en una mar de llàgrimes en veure com el seu somni de ser finalistes de la competició de KO tenia un brusc final.

El Recreativo de Huelva ha aconseguit una de les seves fites més importants en l'any, precisament, del seu retorn a la Primera Divisió, també a mans de Lucas Alcaraz. La temporada no va començar tan bé com es desitjava, ja que l'equip va quedar enquadrat ràpidament a la zona calenta de la classificació.

Amb només 21 punts i la qualitat d'equip més golejat (47 gols encaixats), el Recre és coer en un fosc retorn a la Primera Divisió, a la qual torna 25 anys després. Immers en aquest context, la Copa es va convertir per al Recreativo en un via de fugida per oblidar la impotència a la Lliga, en una alenada d'aire fresc per apaivagar la frustració de tornar a estar condemnat al descens.

El conjunt andalús, amb el mallorquí Xisco Muñoz a les seves files, començà tímidament el seu camí cap a la final de Copa. Només un 1-2 al camp del CD Villanueva li varen permetre el pas als setzens de final, on es va haver de veure les cares amb l'Almeria, equip del qual havia sortit precisament per la porta del darrere Lucas Alcaraz la temporada 1998/99.

Novament per la mínima (0-1), els de Huelva certificaren el seu passi a uns vuitens de final on començaren a fer història. Els homes de Lucas Alcaraz aconseguiren un empat que valia el seu pes en or al Ruiz de Lopera, per després acabar de fulminar el conjunt verd-i-blanc amb un 0-1. A la següent ronda, el degà del futbol espanyol quedà enquadrat amb l'Atlètic de Madrid, equip que no pogué remuntar l'1-0 que els andalusos havien recollit en el matx d'anada al Nuevo Colombino (0-0 al Calderón).