Elena Gómez vessa felicitat en arribar a Mallorca

Ser campiona del món és una fita a l'abast de quasi ningú, però a Elena se la veu satisfeta. Els sacrificis, malgrat sigui per tres dies, queden enrere. A l'horitzó no hi ha patiments, ni llargues jornades d'entrenaments a les ordres de Jesús Carballo. L'objectiu és el Mundial de l'any vinent i una mica més enllà els Jocs Olímpics, el gran repte. A Elena, li agrada la gimnàstica, li apassiona el seu esport i ho demostra. Transpira felicitat.

Ahir, quasi tres-centes persones esperaven a la gimnasta a Son Sant Joan. Tres autocars arribats de Manacor ompliren el hall de l'aeroport. L'espera es va fer llarga. El seu pare José Ramón i la seva mare Antònia quasi es cansaren de rebre felicitacions, mentre l'avió es retardava a l'espera de la campiona. Marta, Carlos, Claudia, Natalia i Daniel frissaven de veure la seva germana. La família accedí a les dependències interiors i aparegué per la porta acompanyant la campiona. A un costat, quasi empagueïda, la padrina Bel, observava la seva estimada néta. Per ventura, fins i tot, estava més contenta que la seva néta.

Fotógrafs, càmeres de televisió i les primeres paraules a Mallorca de la campiona. «Estic molt emocionada... Tothom està molt content. Ara tinc tres dies de vacances... L'any que ve hi ha el Mundial i després els Jocs Olímpics... Crec que és possible classificar l'equip espanyol... Encara estic en un nigul, no m'ho acab de creure. Estic molt contenta. He rebut molts missatges, moltes felicitacions...», assenyalava just arribar.

Quan a la fi es va poder veure Elena entre el nigul de periodistes, amb la senyera al coll com si es tractàs d'una capa de superwoman, esclatà l'alegria. Crits de suport, besades, rams de flors, tot foren enhorabones i felicitacions. No era per a menys, ja que una campiona del món acabava d'arribar.