Freire mostra les seves cartes a l'esprint

El càntabre s'adjudicà en els darrers metres la segona etapa del Tour i Bertogliati continua líder

E.P.Sarrebruck09/07/02 0:00

En 40 metres de força i potència, Óscar Freire (Mapei) s'adjudicà a l'esprint, per davant de Robbie McEwen (Lotto) i Erik Zabel (Telekom), la segona etapa del Tour de França de 175 quilòmetres entre Luxemburg i la localitat alemanya de Sarrebruck. Rubens Bertogliati (Lampre) conserva el jersei de líder. Li bastà una excel·lent col·locació, a roda del màxim favorit, Zabel, i una gran punta de velocitat, malgrat que McEwen l'intentà tancar amb les tanques, perquè Freire estrenàs el seu capítol de victòries espanyola en la ronda francesa.

Freire se sublevà contra la lògica. Erik Zabel arribava a casa, amb la possibilitat d'aconseguir el jersei d'or gràcies a les bonificacions i de redimir el Telekom dels darrers pecats de Jan Ullrich. L'equip alemany, que havia controlat a la perfecció els darrers 20 quilòmetres d'etapa, arribà amb dos llançadors a falta de 700 metres. Zabel sortí a la perfecció, però el de Torrelavega i McEwen el superaren. El ciclista càntabre, tal com va fer en la seva primera victòria en el Mundial (Verona, 1999), tan sols fou protagonista de l'etapa en els darrers 40 metres. Suficient.

El Telekom deixà fer fins que imposà un ritme de control a falta de 20 quilòmetres, només desafiat per l'alemany Jens Voigt (Credit Agricole), que cercava la glòria a la seva terra natal, i pel seu company d'equip Sebastien Hinault.

L'etapa, que abandonà Luxemburg per endinsar-se a Alemanya, va estar marcada per la fugida de tres ciclistes. Sylvain (Bonjour), Stephane Berges (AG2R) i Thor Hushvord (Credit Agricole) protagonitzaren una aventura en solitari des del quilòmetre 11. El gran grup els deixà fer sense conseqüències, però l'equip del líder, el Lampre, mantingué curtes les distàncies "el màxim avantatge va ser de sis minuts" per evitar sobreesforços posteriors. A falta de 50 quilòmetres, els escapats es donaren per vençuts, i només els intents de Voigt feren perillar l'arribada a l'esprint.

El ritme frenètic que agafa el grup a les acaballes de l'etapa i els moviments interns per escalar posicions i aconseguir la millor col·locació convertiren el grup en un gran nervi. Així i tot, es produïren dues caigudes sense conseqüències importants per a cap ciclista. Els espanyols mantenen intactes, així, les seves forces a l'espera del seu millor moment. Ahir, Óscar Freire, en una etapa controlada en tot moment pel Telekom perquè guanyàs Zabel, aconseguí el primer triomf espanyol i va demostrar, una vegada més, que és un dels millors esprínters del ciclisme internacional i que encara pot donar més alegries.