El Bàsquet Inca s'oblida de guanyar a Melilla

BÀSQUET MELILLA (17+19+24+17): Earl (8), Monclova (16), Battles (9), F.J. Martin (8), Alba (5) "quintet inicial", Borja Fernández (0), Eslava (5), Quintana (11), Sada (7), i Al Hammouti (8).
16/36 llançaments de 2, 7/22 triples i 24/33 tirs lliures.
DRAC INCA (13+15+20+27): Puyada (11), Navalón (4), Montañana (5), Stuckey (24), Grimau (8) "cinc inicial", Villar (3), Alzamora (12) i Bordas (8).
20/37 en llançaments de 2, 5/16 triples i 20/22 tirs lliures.
ÀRBITRES: Lucas de Lucas i Labrac Naranjo. Sense eliminats.

Qui no sap guanyar, sempre acaba perdent. El Drac Inca aconseguí el miracle d'empatar (71-71) un partit que tenia del tot perdut (60-48) "al final del tercer quart", però no va saber arrodonir la feina i endur-se la victòria (77-75). Els dotze punts d'avantatge amb els quals s'inicià el tram definitiu es convertiren en un no res, però el grup d'Oliete, sense llançament exterior, sucumbí en el darrer alè.

Abans, just Stuckey, ben acompanyat per moments per Alzamora, havia evitat la tragèdia. El partit passà per distintes alternatives, amb alguns moments de bon joc dels mallorquins, malgrat que sempre anaren per darrere en el marcador. En tot cas, Oliete i els seus homes es mostraren mancats de recursos quan arribà l'hora de la veritat. Jugar amb un sol americà és donar massa avantatge al rival, però... La solució ja és aquí. Es diu Kenny Green, tot i que falta encara per saber quin serà el seu rendiment, després d'estar dos anys aturat.