Victòria inoblidable del Mallorca

Després que Tomàs Jaume, ben encorbatat, rebés la insígnia d'or i brillants del Reial Mallorca s'inicià el partit. La pissarra d'Aragonés, així ho havia anunciat, plantejà de sortida un esquema per evitar que Xavi pogués controlar la pilota i evitar que el Barça en tingués la possessió. La sorpresa arribà quan Etoo se situà a l'avantguarda, vora Luque, i no com a migcampista per l'esquerra, tal com ho havia assajat durant la setmana.

No hi ha tàctiques bones ni xereques per si mateixes, sinó que depenen sempre de la traducció que en fan els futbolistes sobre el camp. El Mallorca, en aquest sentit, tingué un inici espectacular, de somni. L'objectiu era que el centre del camp blaugrana no pogués maniobrar o, en tot cas, ho fes amb dificultat i Marcos, això sí que estava del tot previst, no s'aturà de perseguir Xavi.

Així va succeir durant els primers minuts, ja que el Barcelona no aconseguia connectar dues passades de manera consecutiva. El Mallorca pressionava ben a prop de l'àrea del francès Dutruel i el Barcelona de Serra Ferrer s'ofegava sense arribar a agafar el salvavides de la possessió de la pilota. Ara bé, és mal de fer enfonsar la tripulació catalana, que té recursos més que suficients per provocar una desfeta en qualsevol moment.

El Barcelona no havia arribat en una sola ocasió als voltants de Leo Franco quan Dani, tot sol, rebé una rebuig amb el cap d'Engonga que el porter encertà a neutralitzar. Era la primera aproximació dels catalans, però... El Mallorca jugava més i millor, controlava la pilota, mentre que el Barça just podia crear perill en una esporàdica jugada.

Així i tot, crear ocasions al Barça mai no és feina fàcil. El Mallorca no n'havia tinguda cap de clara, però arribà el gol. Aragonés havia demanat encert davant la porteria rival i Etoo, disciplinat com és, el va creure fins al darrer extrem. Dutruel no encertà a blocar un xut d'Ibagaza i Etoo, espavilat, s'avançà a un distret i passiu Sergi per inaugurar el marcador. Embogí Son Moix, esclatà la festa i el Barça, cop piu, tragué de centre perquè continuàs la festa mallorquinista.