Les estrelles llueixen a l'Estadi

L'èxtasi arribà a l'estadi amb la cursa dels 400 femenins. Allà, Freeman, l'ídol local i atleta que va encendre el peveter, va provocar la cridòria més impressionant que es recorda durant els 49.11 segons que durà la prova. Per descomptat, l'aborigen guanyà, si bé s'hagué d'esforçar per superar Lorraine Graham, plata, i Katharine Merry, bronze.

Tot seguit, la mega-estrella Michael Johnson als 400 masculins. I va guanyar «de carrer», amb una superioritat insultant, superant de 56 centèsimes el segon classificat, i millorà el rècord de màxima diferència sobre la plata d'aquesta distància que tenia ell mateix. Alvin Harrison es conformà amb la plata, i Greg Haughton, el bronze.

L'espectacle no acabà amb els 400 metres, ni molt manco. Perquè els 10.000 visqueren emocions fortes. El duel entre l'etíop Haile Gebrselassie i el kenià Paul Tergat es va resoldre... a l'esprint! Després de deu quilòmetres corrents a un ritme infernal, Tergat llançà el seu atac als metres finals, i Gebrselassie hagué de reaccionar en la recta final, i en una arribada a l'esprint, s'apuntà el triomf enmig del deliri dels assistents a la magnífica cursa. L'etíop no perd una correguda des del 1993.